Posa un llibre a la teva vida

Desolacions (Caribou Island) - David Vann

2012-01-16T19:03:00.000+01:00

Desolacions és un llibre d’unaforça silenciosa i devastadora, com una gruta d’aigües subterrànies, que vaerosionant els sòlids fonaments de pedra.
Enmig d’un paratge salvatge i hostil, l’Alaska mésmítica de duresa i supervivència, assistim a l’aconteixement de l’esfondramentemocional d’una família. Les seves relacions estàn marcades per la força de lasang i els llaços del matrimoni, però tots ells naveguen sols i a la deriva.
En Gary ha decidit reprendre un somni de joventut traslladant-se la inhòspitaCaribou Island, enmig del llac Skylak, just en el trencant de l’hivern. La seva decisió arrossega amb ell la seva dona, laIrene, i el seu matrimoni transformat en un vaixell en flames. La Irene, per laseva banda, lluita contra el fantasma d’un succés tràgic en el seu passat queno la deixa avançar. I la Rhoda, la filla d’ambdós, que viu sotmesa al patimentd’estimar-los en l’adversitat, veu esfondrar-se els seus fonaments sobre el ques’ha de fer a la vida per garantir-ne l’amor, la estabilitat i la felicitat.
Una conjugació de frustracions, d’incomprensions i d’incomunicació, deqüestionament al matrimoni amb una trama impecable i un ritme perfectamentaconseguit, que aconsegueix submergir al lector en una espiral de tristesa iobservació expectant de com la naturalesa humana es balanceja en els límits del’autodestrucció.

(Crítica apareguda a la revista Foc Nou - Gener 2012)

DAVID VANN

Desolacions. CaribouIsland

Empúries, Barcelona, 2011

Premi Llibreter 2011

Río abajo - Rabaté

2011-10-30T20:08:00.000+01:00

Río abajo es un lllibre seriós, profundament seriós. La vida d'Émile no és diferent a la de qualsevol jubilat de poble petit a França, excepte que malgrat els anys, no li ve de gust admetre que li tocaria, senzillament, esperar que se li acabés el temps. D'entrada pesca, va al bar, i es revisa periòdicament la salut, però amb això no n'hi ha prou. Quan mor el seu amic Edmond mor, l'Émile té present alguna de les seves últimes paraules: "Vivir solo, levantarse al alba y acostarse con las gallinas está bien una temporada. Pero luego te mata" i decideix llençar-se a viure, deixar d'esperar i anar a buscar aquelles coses que troba a faltar de la seva joventut: sexe, drogues i rock'n'roll.
Aquesta novel·la gràfica desborda vitalitat i respecte per la vida des d'una òptica neta i desacomplexada de la tercera edat, i tots els prejudicis associats. Algunes cites, una trobada amb uns hippies i fins i tot un accident de cotxe aniran acompassant-se amb la rutina tranquil·la d'Émile, fent-lo sentir que la vellesa és molt més que esperar el final: és una nova oportunitat que cal pescar.

Pascal Rabaté
RÍO ABAJO
Norma editorial

Signatura 400 - Sophie Divry

2011-10-23T19:57:00.002+02:00

Signatura 400 parla de quan l'amor pels llibres por produir misantropia. Però això seria una burda simplificació que no suportaria la seva protagonista, una bibliotecària d'una biblioteca de províncies, responsable -molt a contracor- de la secció de Geografia. En un llarg monòleg amb un usuari, aquesta bibliotecària, una mica frustrada per la vida que ha portat, però amb una intel·ligència mordaç i un fi sentit de la ironia, desgrana la seva existència entre els ideals dels llibres i una vida laboral rutinària, condemnada a veure l'ús que en fan els pobres mortals d'aquest preuat pont cap al coneixement.
Enamorada platònicament d'un doctorand, somiadora empedernida i amant de la literatura per sobre de tot, aquest àcid monòleg ple d'erudició amb caràcter ens aporta una estona deliciosa entre prestatges i signatures, que com a la vida, es distingeixen en jerarquies significatives, de forma més o menys justa.
I entre el silenci de la sala i l'ordre inamovible dels volums, la veu d'una dona sensible que malgrat els retrets, aprecia la seva custòdia del saber públic i de la literatura com el tresor més gran de la seva existència.

Sophie Divry
SIGNATURA 400
Blackie Books

Emigrantes - Shaun Tan

2011-09-29T22:50:00.001+02:00

Aquest és un preciós llibre per posar a moltes vides (penso que, per exemple, és un regal preciós) i sense contenir ni una sola paraula. L'il·lustrador Shaun Tan ja m'havia captivat abans amb la tendresa i el colorisme vital del seu "Árbol rojo", però amb "Emigrantes", la bellesa pictórica i la història arriben a una culminació difícil de superar.

Amb el joc del color sípia i el blanc i negre, i el canvi de fons de paper en les intrahistòries, Shaun Tan no vol explicar el procés d'emigrar, sinó que se centra en les emocions d'un protagonista. Per tal de fer-ho encara més interessant i global, a més de no tenir text, se'ns fa impossible identificar d'on a on emigra el protagonista, i d'on provenen els companys amb qui es va creuant. L'únic que percebem és la seva perplexitat, el seu enyor, la seva decisió, l'horror de situacions passades, i sobretot l'esperança. Un llibre sense edat, sense límits i sense fronteres.

Emigrantes
Shaun Tan
Barbara Fiore Editora

Tren a Pakistán - Khushwant Singh

2011-09-24T18:36:00.001+02:00

Alguns relats t’engoleixen com un forat negre, i alhora et traslladen a un altre món i a una altra època. “Tren a Pakistán” és un d’aquests. No m’ha extranyat res llegir que el seu autor, Khushwant Singh (Hadali, 1915), havia treballat com a periodista, tal és la lucidesa del relat que recorda a algunes cròniques d’en Kapuscinski. Tampoc que va ser advocat i diplomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors de la Índia, donada la capacitat d’anàlisi política que té. Tren a Pakistán recorre tots els flancs literaris (l’amor passional entre un sikh i una musulmana, el personatge còmico-satíric de l’il·luminat que ve a salvar al poble de la seva ignorància, la figura de novel·la negra del jutge Hukum Chand) en l’escenari periodístic del conflicte entre la separació entre Índia i Pakistán en una petita aldea, Mano Majra. Tot plegat, a bord d’un tren que travessa un territori escindit, on no se sap si és millor quedar-se o saltar.

Al petit poble de Mano Majra musulmans i sikhs viuen plàcidament. Però una nit, una banda de bandits assassina al prestamista local. L’arribada del jutge Hukum Chand, un personatge contradictori i cínic, provocarà que les sospites comencin a orientar-se sobre un lladre en llibertat condicional de religió sikh, enamorat d’una musulmana. Però a la petita aldea, la tolerància era una forma de vida fins que els interessos polítics comencen a confondre als vilatans. Una escalada d’odi apareix al poble a mesura que arriben a través del tren les petjades de la guerra, mentre que l’imam i el responsable del temple sikh intenten apel·lar al més profund de cadascú per tal d’evitar el desastre.

Una tragèdia sobre la guerra, sobre la facilitat de sembrar l’odi, però també sobre l’esperança i alguns petits heroismes que aconsegueixen qüestionar les llavors dels conflictes religiosos.

Tren a Pakistán

Khushwant Singh

Libros del Asteroide, Barcelona, 2010

248 pàgs. 16,95 euros

(Crítica publicada a la revista Foc Nou)

El libro del viaje - Bernard Werber

2011-08-28T21:01:00.002+02:00

Ara que tornem de les vacances (almenys alguns), vaig decidir triar un llibre que algú m'havia regalat feia uns mesos. Es tractava, segons em va dir, en un llibre que li recordava els que llegia de petit, estil "Tria la teva aventura".

És cert que no acostumo a trobar-me amb lectures com aquesta. Bernard Werber ha tingut la capacitat de sorprendre'm i alhora de tractar amb prou rigor l'aventura que ens proposa com per no poder qualificar aquest viatge en la categoria 'new age' o ciència ficció, sinó que és força inclassificable.

Aquest llibre us interpel·larà des de la primera pàgina i exigirà de vosaltres, lectors, un compromís ben diferent al que reclamen la majoria de llibres que narren una història. El llibre us demanarà que 'trieu la vostra aventura' aplicant el que aneu aprenent amb el llibre a la vostra vida. I us durà de viatge al centre de vosaltres mateixos i de l'univers, la llavor de la vida. M'ha semblat rellevant adjuntar-vos la portada de la edició de butxaca francesa, que inclou un dibuix de Magritte perfectament encertada, on un ull conté el cel, perquè les mirades en aquest llibre trascendeixen la història a través del paper i exigeixen que la història passi per la ment del lector i sigui el llibre qui us doni ordres. Us puc garantir que les seves pàgines proporcionaran una estona de relaxació i bellesa a qui vulgui viatjar durant poc més d'una hora. Un autèntic plaer al qual retornar quan ens calgui viatjar i no ens sigui possible.

El cinquè en discòrdia - Roberston Davies

2011-08-25T22:56:00.003+02:00

Benvolguts amics,

Us presento a Dustan Ramsay. Podria afegir-hi qualificatius com ara nascut a Deptford, jubilat professor d'Història, heroi de guerra, expert en sants rars, col·laborador de l'Anallecta Bollandiana, amic íntim del gran magnat Boy Staunton o el cinquè en discòrdia. Aquest últim apel·latiu li van posar mentre col·laborava amb el gran mag i prestidigitador Magnus Eisengrim. Totes aquestes característiques es conjuguen en un caràcter introvertit, amb intens sentiment de culpa, estricte i auster. És normal, al cap i a la fi, ja que en Dustan Ramsay, que no sempre ha tingut el mateix nom, amaga en si alguns secrets que ha après al llarg de la seva vida, veient com el pes de les seves accions han tingut en altres persones. Per això és el cinquè en discòrdia, com en les òperes; un desencadenant secundari, que en aquesta novel·la de Robertson Davies explica la seva vida en primera persona, amb una narració impecable i un estil magnífic, a fi d'oferir alguna llum sobre la mort de Boy Staunton.

Aquesta és la primera part de la trilogia de Deptford, on la interacció entre els personatges, com si d'una obra teatral es tractés, fa pensar que el destí juga amb les nostres accions. Al menys així és com ha viscut en Ramsay. Erudit, amb anhels de virtut, voyeur del talent i el poder, i posseïdor d'una personalitat complexa, sembla que visqui constantment les vides dels altres, igual que un secundari teatral.

No és d'extranyar tenint en compte que l'autor, Robertson Davies, va ser dramaturg. Però també caldria esmentar que va morir sent un autor mundialment conegut, i que també escrivia columnes periodístiques humorístiques. L'humor és una altra de les perles d'aquest llibre, que fa del rígid caràcter d'en Ramsay una persona atractiva i amb una saviesa segurament derivada de la fina ironia amb que interpreta aspectes rellevants de la seva vida. Davies va escriure onze novel·les, organitzades en trilogies, però que poden llegir-se deliciosament per separat, com és el cas d'aquest cinquè en discòrdia, que va guanyar el Premi Llibreter al 2007.

Aquest personatge, que vaig triar pel seu origen per acompanyar-me al Canadà, i que s'ha quedat amb mi fins al final dels meus dies de vacances, ha estat un company la història del qual ha resultat addictiva. Per sort, la història continua amb Mantícora i El món dels prodigis. Molt més que un llibre d'estiu, puc afirmar que em trobo davant d'una trilogia intemporal. Com els grans dilemes de la humanitat que tracta: la culpabilitat i la inconsciència, el talent i la perseverància, l'acceptació en societat i la marginalitat, l'amor als altres i cap a si mateix, la fe i la màgia. I això és només un tast, per no desvetllar els secrets que en Ramsay guarda tan intensament. Caldrà llegir-los personalment.

El cinquè en joc

Roberston Davies

Libros del Asteroide

Bilingüisme

2011-08-18T15:55:00.002+02:00

Aprofitant el gir que aquest blog tindrà pròximament, amb la intenció no només de fer ressenyes literàries sinò senzillament parlar de tot allò referent als llibres, la literatura, l'imaginari literari o la llengua, us deixo amb un article sobre el bilingüisme amb el que sento molt identificada, i que parla d'autors als qui admiro, com la Nancy Huston.

Magasin géneral, de Loisiel & Tripp

2011-07-28T19:03:00.005+02:00

Una excursió a Quebec

Fa unes setmanes vaig anar a Montréal per motiu d'estudis. Com que sabia que el programa de l'Escola d'Estiu aniria molt carregadet, vaig decidir intentar empapar-me de tota la identitat mítica d'aquell lloc que més aviat hauria d'imaginar, ja que no podria fer turisme. Per fortuna, uns mesos abans algú m'havia parlat d'aquesta joia de la BD (Bande dessinée) que parla del Quebec rural, Magasin Géneral.

Magasin Géneral és l'arquitectura de dos grans de la novel·la gràfica francesa (quebequois, més aviat), de Jean Louis Tripp (Jacques Gallard) i Régis Loisiel (Peter Pan). La capacitat de crear personatges pintorescos de l'un i la mestria en acolorir aportant vibració i calidesa de l'altre es van unir per crear sis volums de la història d'un petit poble, Notre-Dame-des-Lacs, als anys 20.

El centre neuràlgic del llogarret és la botiga de Marie, que al quedar vídua ha d'encarregar-se del punt d'abastiment principal dels seus veins. Però un dia hi aterra Serge, un misteriós montrealès d'habilitats exquisides i rodamón que dóna la volta a la seva vida, i també a la de tot el poble. El dia a dia de la duresa camperola, les ànsies d'una vida autònoma, els debats religiosos i sobretot, mil i una petites històries de quotidianeitat i tendresa són els ingredients principals que es poden trobar en aquest fresc costumista que deixa entreveure alguns missatges molt contemporanis.

Cal destacar que a la versió original es recull el llenguatge autòcton del vell dialecte quebequois, i que desconec com ho han tractat en la traducció, que per altra banda no és del tot fàcil de trobar per tot arreu en els seus sis volums. Però sens dubte, la recerca val la pena per aquells que busquin endinsar-se, amb la màxima autenticitat possible, en l'imaginari d'una regió interessantíssima, complexa i que encara avui mostra un caracter molt tolerant. Inoblidables els personatges de Jacinthe i Gaëtan, així com del poeta Alcide o el cec Isaac. Una petita joia.

Magasin Général

Loisiel & Tripp

Norma Còmics

17 euros (cada volum)

Purga - Sofi Oksanen (y otras lecturas para el verano)

2011-06-10T11:50:00.005+02:00

PURGA, de Sofi Oksanen
Salamandra, Barcelona, 2011, 384 p.,
19 euros
Hay veces en que un buen libro demuestra serlo por la capacidad de crear en el lector una honda empatía con situaciones en las que nunca nos hemos hallado. Sin duda, esta primera novela de la joven dramaturga Sofi Oksanen, de origen estonio-finlandés, se trata de una de esas perlas literarias por las que desfilan personajes cuya profundidad y precisión de trazo sorprende y capta. El libro cuenta la historia de dos mujeres que tienen en común una historia truncada por el sufrimiento: la una, víctima de la historia de Estonia, es una mujer fuerte y resolutiva, que ha ido forjándose una coraza impenetrable; la otra, una joven víctima de las redes de prostitución, busca un pasado idílico y se halla desamparada y terriblemente frágil al principio de la historia. Ésta se desencadena cuando la anciana estonia encuentra a la joven rusa en su jardín. El hecho de que la novela fuera antes una obra de teatro se ve en el encadenamiento de secuencias en el tiempo y entre los personajes, que nos narran la dura vida de las dos mujeres, sus secretos y sus mentiras. A partir de este encuentro, ambas revivirán épocas perdidas de sus vidas, tal vez en busca de redención.

EL PLACER DE VIVIR de André Comte-Sponville Paidós, Barcelona, 2011, 320 p.
19,50 €
Es una delicia poder contar con esta recopilación de pequeñas píldoras de sabiduría. A lo largo de una colección de artículos de su carrera, el filósofo francés Comte-Sponville desgrana su pensamiento esencial a partir de pequeños detalles cotidianos. Temas como la juventud, los domingos, el vacío, el amor, la Navidad o las vacaciones desfilan en piezas breves, y su forma de desarrollarlo muestran una gran clarividencia del mundo, a la vez que un espíritu de ir más allá. Pero su poso es amable. Filosofía de bolsillo, para tenerla siempre en la cabecera y para todos los públicos.

Flora poste y los artistas
de Stella Gibbons
Impedimenta, Madrid, 2011, 227 p.
17,95 €
Segunda parte de las aventuras de esta especie de Mary Poppins de
la campiña inglesa que es Flora Poste. En esta ocasión, la granja
que la heroína había conseguido convertir en un lugar apacible se ha convertido en una sede ridículamente “rústica” donde se celebran congresos de artistas y pseudointelectuales. La crítica
burlona a algunos excesos del ego de los miembros de tal congreso
probablemente hizo que esta segunda parte fuera mucho menos popular que la primera, titulada La hija de Robert Poste.
Gibbons nos brinda, sin embargo, una nueva dosis de humor
desacomplejado en esta simpática oda de la vida tranquila.

(Críticas aparecidas en El Ciervo - número 60 aniversario)

New York, Nabokov & Bicicletes - Ángels Gregori

2011-03-15T10:20:00.003+01:00

La paraula com a llavor generadora

En aquest tercer llibre, també fruit d’un premi, Àngels Gregori torna a mostrar-nos les empremtes de la seva topografi a personal. Si amb Bambolines, guanyador del Premi Amadeu Oller, i que va guanyar amb tan sols 17 anys ens explicava com n’és, d’estrany, i alhora eufòric créixer; i amb el Llibre de les Brandàlies (Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia, 2007) reflexionava sobre com la vida traspassa les paraules i en el seu viatge, evolucionem, aquest
tercer poemari defi neix un cop més les línies constants de la poetessa i reitera el seu estil clar i contundent. El viatge com a fi nestra sempre oberta cap a la inspiració, el retrobament d’una mateixa i la vehemència de mirar el passat amb una barreja de nostàlgia i valor («I jo he vingut a Nova York per això: / perquè al poble no hi ha tanta altura / com per tirar-ho tot sobre l’asfalt») i el record del quotidià com a record preciós («ella continua tenint quaranta anys / asseguda en un banc de Central Park, / i jo, vint menys, mirant-la»).

Si bé una de les parts més commovedores es troba en la primera part del llibre, Parla, memòria en la qual se’ns desvetlla una emoció molt més intensa en els set poemes que el conformen.
Utilitza en alguns les preguntes directes i nues que caracteritzen l’autora i que també han aparegut en altres llibres («Si al nostre cos quasi tot és aigua, / quants gots ocuparà un record?») gairebé fregant l’aforisme filosòfic. I un altre dels encants dels poemes d’aquesta llista d’evocacions (una ciutat, un autor, un record de la infància, tres pilars d’una vida) és com el sentit tràgic es revesteix dels detalls quotidians que el fan més lleuger, més passatger, menys
intens. «A entendre que aquella memòria / que abans guardava un segle / ara és un buit que s’ha d’omplir / amb les coses més senzilles, / com menjar un gelat de fresa / a última hora de
la tarda. // L’únic que no s’aprèn és el dolor.»

Finalment, (last but not least) cal esmentar que l’autora repeteix la fórmula d’incloure un capítol dedicat a l’amor i la sorpresa entorn a la parausense la com a llavor generadora, per a la
tranquil·litat dels lectors que degustem els seus llibres. En els llibres anteriors hi havia poemes puntuals, però en aquest s’erigeix en forma d’un Cafè vienès. En aquesta secció, la paraula és joc i motiu per al record amorós. «Traduir un poema d’una llengua a una altra / és com estar amb algú: / que, si el vers és bonic, se li és fi del sempre.» S’hi respira bohèmia, s’hi respira folie i vitalitat, moltíssima vitalitat. És soprenent com Àngels Gregori aconsegueix enfocar i desenfocar el moment actual basant-se en la memòria que reconstruirà amb paraules, i que aquest telescopi dinàmic d’instantànies no generi un collage abstracte de fragments, sinó una seqüència mural d’una circumstància amb tota la seva força literària. Calen versos així per desenterrar la miopia
del present, i fer de l’instant una màgia plena: «El fred que ara recordes / és el calor que jo tindré d’ací uns anys, / quan pense en tu, en aquest Cafè / i en aquesta tarda de converses en veu
baixa / un dia de l’any dos mil deu, a Barcelona, / mentre em parlaves del teu fred / a fora plovia.» I per molts anys.

ÀNGELS GREGORI
New York, Nabokov & Bicicletes
Premi Alfons el Magnànim València de Poesia
Bromera Poesia, 2010, 63 pàg.

Bèsties multiformes

2011-01-13T12:53:00.004+01:00

FRANCESCO ZAMBON
El alfabeto simbólico de los animales
Siruela, 2010, 275 pàg.

Els bestiaris eren llibres, especialment populars durant l’edat mitjana, on es recopilaven explicacions o composicions literàries de bèsties reals i imaginàries, amb les seves corresponents il·lustracions, a les quals s’atribuïen determinades virtuts o comportaments més propis dels humans. Cada animaló exemplificava una lliçó a aplicar en àmbit moral, en correspondència amb la idea que el món és literalment una creació divina, i cada ésser viu hi desenvolupava una funció concreta. En paraules d’Hugo de San Victor: «Aquest món sensible és com un llibre escrit per la mà de Déu, creat pel poder diví, i les seves criatures són com figures, no inventades per l’arbitri de l’home, sinó instituïdes per voluntat de Déu per manifestar i signifi car la seva invisible saviesa.» És per això que els bestiaris són un viu exemple de la literatura i la simbologia d’una tradició, en aquest cas, la catòlica occidental.
Francesco Zambon, professor de la Universitat de Trento, posa davant nostre un complet (i complex) tractat de zoologia simbòlica apte sobretot per a iniciats en les filologies romàniques
i la història de l’art. No espereu trobar un compendi il·lustrat i divulgatiu del significat dels animals, sinó més aviat un exhaustiu estudi sobre els bestiaris medievals i les seves plurals interpretacions.
Amb la voluntat de ser un estudi de referència en investigacions medievalistes, Zambon ens endinsa en el món comparatiu dels bestiaris medievals amb una gran profusió de
documentació i detalls. Un món de bestioles, a les quals se’ls atribuïen sobretot vicis terribles que els bons cristians havien d’evitar, s’obre davant nostre per mostrar, no únicament la moral de l’època medieval, sinó també els prejudicis que encara avui resten sobre alguns d’ells, i fi ns i tot el significat de moltes expressions del llenguatge col·loquial.
A través dels diferents capítols trobem els escurçons, als quals s’atribuïen les malediccions de la luxúria pagades amb parricidis; el missatge pacífic i de saviesa divina del colom platejat que
trobem a les sagrades escriptures amb Noè, David i Jesucrist; el Llibre dels monstres, que són el mirall de representacions espirituals diverses; o els animals que s’han creuat —no sense un
sentit implícit— en els camins de sant Antoni o de sant Francesc d’Assís. Però no tots els bestiaris medievals parlen de moral: a mesura que ens acostem a l’alta edat mitjana, amb l’auge de l’amor cortès, a poc a poc anem trobant que els animals són esmentats artísticament per contenir missatges de temàtica amorosa. És el cas del compendi d’animals que representen l’erotisme al Bestiari d’Amor de Richard de Fournival i Giacomo da Lentini, i tam bé el mite de l’au fènix, personifi cat en la Laura, la gran musa del cançoner de Petrarca.
Un llibre imprescindible i de referència en els estudis sobre bestiaris per la seva ambició de rigor i bona investigació.

Los mejores del año

2010-11-30T10:36:00.002+01:00

Es tan difícil elegir a los mejores libros del año, que me he decidido por el criterio de la adicción. Sólo los libros cuya lectura ha superado los escollos de una agenda imposible han pasado el filtro, no porque otros en mis listas no lo merezcan, sino porque por cualquier circunstancia no me han tenido atrapada entre semana, en el transporte público y en mis pausas no fumadoras entre clase y clase.

Por orden cronológico, el primero a destacar ha sido La hija de Robert Poste de Stella Gibbons (Impedimenta). Esta Mary Poppins de la nada idílica (pero muy hilarante) campiña inglesa, resuelta a solucionar la vida de sus rústicos parientes que la han acogido, tiene tanto encanto como humor. Por algo le valió el Prix Femina en 1933, y se ha considerado una obra maestra del humor inglés. No me duró ni los cuatro días de Pascua.

El segundo ha sido Fin de David Monteagudo (Acantilado). Con un magistral dominio de la intriga y de una puesta en escena de conflictos profundos, como los desengaños de la madurez, cómo nos mostramos a los demás, o los remordimientos y el perdón. Estoy segura que este nuevo autor de prosa directa y situaciones de una cotidianeidad misteriosa que nos interroga nos dará más sorpresas muy pronto.

Y el tercero es la canción de nostalgia y decadencia Dublinesca, de Enrique Vila-Matas (Seix Barral). Tras los pasos del Ulises de Joyce, el flujo de conciencia de un editor retirado que busca el autor genial que nunca halló nos muestra una lírica derrota ante la imposibilidad de comunicar. Vila-Matas ha vuelto a conseguir un gran libro, de aquellos a los que les doblo gran cantidad de puntas de página, para releer fragmentos sueltos y adentrarme en las complejidades del alma humana.

Cornelia Funke - Carn de Pedra

2010-11-23T20:59:00.006+01:00

Una història de valor
Cornelia Funke ens torna a delectar amb una nova trilogia juvenil, però d’amena lectura per a tota la família.
Després de la seva famosa trilogia «Sang de Tinta» que la va fer famosa a tot el món, l’escriptora alemanya ens torna a regalar un món de fantasia màgicament elaborat i menys ingenu del que altres llibres del gènere ens tenen acostumats.
Si a Cor de tinta —el seu llibre més ambiciós abans de Reckless – Carn de pedra—, el mal dels llibres cobrava vida per la capacitat lectora dels protagonistes, al primer capítol de la nova entrega, Funke ens submergeix en un món a l’altra banda del mirall —emulant l’heroïna de Lewis Carroll, Alícia al País de les Meravelles— ple de foscor i de reminiscències dels contes populars, però on les casetes de les bruixes són autèntics paranys, i la bella dorment no va arribar a despertar-se… En un lloc on no va haver-hi cap fi nal feliç, però que està ple d’aventures trepidants, és on Jacob Reckless va preferir viure en lloc de la sordidesa del món real. Però quan el seu germà més jove el segueix, i queda contagiat del mal de la pedra i el seu cos comença a recobrir-se de jade, en Jacob sap que haurà d’aportar tot el seu coratge i coneixement sobre el món fantàstic per tal de salvar el seu germà. Acompanyat del Zorro, una criatura màgica i la seva millor aliada en aquest món estrany, i la Clara, la xicota del seu germà.
El que un germà pot arribar a fer per l’altre és el centre de la història de Reckless, és l’eix central i la principal acció de la història, més enllà dels combats heroics, les estratègies dels governants del país fantàstic i el protagonisme minimitzat dels personatges dels contes infantils. Una història
de valor, de dos germans diferents —Jacob és l’intrèpid, salvatge, i Will és el familiar, sensible i tranquil— que s’estimen i es defensen per sobre de tot, fi ns i tot per sobre de tot allò que un no entén de l’altre, de l’absència de l’un del món real i de l’atracció del món fantàstic. No es pot dir el mateix de les fades, la Fada Vermella i la Fada Fosca, que també són germanes, però que viuen en guerra entre elles, uns éssers misteriosos, foscos, i amb terribles poders que lluiten per l’hegemonia a qualsevol preu. Altres personatges fantàstics, com els goyl, els nans, o el
sastre, omplen les pàgines d’un relat amb un toc gòtic en què els contes són el punt de partida, però mostren la seva cara més fosca.
Cornelia Funke no tenia gaire clar quan era jove a què es volia dedicar, només sabia que volia canviar el món. I així va passar de voler ser astronauta, a assistenta social, on va tenir l’oportunitat de treballar de prop amb nens i joves. Va ser en aquest context que es va adonar del poder de la imaginació durant la infància, però també en l’edat adulta. I de començar il·lustrant contes, va acabar estirant el fi l de la seva pròpia creativitat per donar forma a mons
imaginaris, com El cavaller del drac, El Senyor dels lladres, Hug el fantasma, o Les gallines boges. I certament, és indubtable que el poder imaginatiu de les seves obres és capaç de transmetre
valors i alhora de fomentar la lectura entre els joves.

CORNELIA FUNKE
Reckless - Carn de pedra
Estrella Polar / Siruela

Mentrestant agafa'm la mà - Kirmen Uribe

2010-10-17T16:40:00.001+02:00

“La poesia de Kirmen Uribe enfonsa les seves arrels al País Basc, però és totalment universal”. La cita va aparèixer a la revista The Harvard Book Review, de la Universitat de Harvard. I és que ja fa temps que a l’altra banda de l’Atlàntic, i més enllà de les nostres fronteres es coneix aquest poeta que només escriu en euskera. De fet, la traducció anglesa d’aquest llibre va ser premiat pel PEN American Center al 2007. Aquí, però, també vam saber reconèixer la veu autèntica d’aquest poeta, i li vàrem donar el Premi Nacional de la Crítica. Ara per fi ens arriba ara aquest Mentrestant agafa’m la mà en una deliciosa edició bilingüe en català, traduïda per en Jon Elordi i Laia Noguera, després de les anteriors traduccions no només a l’anglès sinó també al francès (que li va permetre conèixer François Moget i amb qui va fer un espectacle basat en el text), i per suposat al castellà. Podríem dir que la universalitat del poeta, doncs, també queda transcrita en la seva literatura. Però ja quan va escriure aquesta petita joia poètica, l’any 2001, es podia copsar com les històries que és capaç de concentrar en uns quants versos, eren completament transferibles, més enllà del seu poble i dels ecos dels viatges que també s’inclouen en aquest volum.
Kirmen Uribe torna estar d’actualitat pel seu Bilbao-New York-Bilbao amb què li van donar el Premi Nacional de Narrativa 2009, quan encara no tenia editor en castellà. Però el cas és que Uribe porta dècades escrivint i fusionant la poesia amb altres disciplines, especialment audiovisuals, i fent recitals per Europa i els Estats Units. Uribe té una capacitat magnètica per parlar de coses petites amb una intimitat i una bellesa que traspassen tots els murs. Només cal llegir l’elegíac primer poema, El riu, per captar aquest sentit líric perpetrat per una escriptura austera, sense filigranes. Nascut a Ondarroa, va nèixer en una família de pescadors, i potser per això la trascendència màgica de les petites comunitats es traspua en els seus versos, que tenen molt de petites històries explicades a la vora d’un cafè després d’un llarg dia. Ell mateix ha comentat que sovint són les històries que li expliquen les que acaben omplint els seus versos, i per això tal vegada, contagien una vivència profundament empàtica i comunicativa, com si a través dels versos fossim capaços d’endinsar-nos en el subjecte observat, i alhora en la mirada del que observa.
Però per sobre de tot, a la poesia de Kirmen Uribe s’hi respira realitat, molt més que retòrica o autoreferencialitat. Uribe s’externalitza, mostra el món. I per la espiera s’hi entrelluquen meravelles quotidianes, perles a la sorra. Els títols dels poemes són a vegades rurals, Cirerer, El temps dels arbres, Pomes, Núvols, Camps verds, El faig; però no bucòlics, ja que s’entremesclen amb d’altres com El supermercat, Tecnologia, Accident de cotxe o L’ascensor. Però la temàtica sempre és purament humana, ple de petiteteses perdudes en un cosmos miop, de fugacitats que es tornen immortals, com bé diu en el seu poema: “Escriviu també el meu nom amb aigua, / perquè la pluja defineix aquí, / a casa nostra, les siluetes de les persones.” (‘De l’epitafi de John Keats’).

KIRMEN URIBE
Mentrestant agafa’m la mà
Proa, 2010, 192 pàgs.

Fora d'oficina: De nou on the road

2010-07-22T15:28:00.002+02:00

El meu silenci de les darreres setmanes no s'ha degut a un descens de l'activitat de lectura, sinó a que estic preparant un recital al meu poble d'estiueig, Vinaixa (Les Garrigues), junt amb els músics del conjunt A quattro. Presentarem el Societat Anònima (Edicions Saragossa) acompanyada de la fantàstica actuació d'uns músics de primera. Una nova posada en escena abans de despegar cap a Lisboa...

Divendres 30 de juliol a les 22.00h
Centre Cívic Cal Blanco
Vinaixa

París-Viena - Vinyet Panyella

2010-06-14T17:59:00.011+02:00

Les ciutats, i especialment aquelles de les que posseïm una construcció imaginària perquè en coneixem el seus mites, són també (o potser, sobretot) imaginaris col·lectius o individuals. Si alguna cosa tenen en comú París i Viena són la seva fèrtil activitat artística, sostinguda al llarg dels segles, però molt especialment durant el Romanticisme i l'època contemporània.
Vinyet Panyella parteix d'una sèrie de versos i de cites d'altres poetes i escriptors per configurar el seu univers entorn aquestes ciutats. Perquè els ulls dels altres, les paraules dels altres, configuren una intertextualitat que potencia la xarxa d'imaginaris, i la fa més sòlida, plural, i d'aquesta manera, viva. Potser no hem viatjat mai a les capitals francesa i austríaca, però a través de les paraules, n'haurem copsat com a mínim una essència emboirada.
La vida artística entorn París i Viena, la coneguda vie bohème, és el fil conductor d'aquest poemari que es decanta molt especialment per potenciar amb les paraules l'expressió plàstica i musical, dedicant diversos poemes a obres d'art i músiques de cafè. Les sinestesies musicals i les imatges pictòriques són constants, mostrant la gran sensibilitat de la poeta per copsar i transmetre un toll d'emocions que tenen la instantània urbana i artística no se sap ben bé si com a punt de partida o com a forma d'expressió. El medi i Panyella es fusionen, com ho fa París amb Viena, i les paraules de Màrius Torres, Auden, Rilke, Vinyoli i Marçal. I Gershwin i Simon & Garfunkel. I Brueghel el Vell, Modigliani, Matisse, Rodin i Picasso. Veus i veus que ens guien, de forma absolutament ensamblada i natural, per les artèries d'unes ciutats gairebé idealitzades, per intenses.

París-Viena

Vinyet Panyella

Edicions 62

Fin - David Monteagudo

2010-06-12T19:12:00.005+02:00

No sorprendré ningú afirmant que aquesta és una de les novel·les de l'any. La crítica ja s'ha encarregat de deixar pels núvols aquest escriptor acabat de descobrir per Acantilado. I les set edicions en sis mesos són un símptoma també de que el boca a boca sobre aquest llibre funciona. Tal i com avançava Jordi Llavina el passat 28 d'octubre, quan tot just es començava a parlar de Fin, "el talent sempre acaba per triomfar".
David Monteagudo no és cap novell en el món literari que acaba de trobar la sort amb la seva primera novel·la. A les seves esquenes té una desena d'obres inèdites, i totes elles beuen de les fonts d'un bon devorador de llibres.
'Fin' explica la història, a mig camí entre la novel·la psicològica i la ciència-ficció, com un grup de nou amics, passats els quaranta, tornen a reunir-se en un alberg de muntanya on acostumaven a fer-ho de joves. Però fa vint-i-cinc anys, durant la última trobada, a un d'ells li van fer una broma difícil d'oblidar. El grup es reuneix, però, i al cap d'unes hores comencen a succeir coses estranyes...
No he pogut deixar aquesta novel·la fins que no la vaig acabar. Les referències (uns diuen la sèrie 'Lost', altres apunten a la novel·la 'El Jarama' o a alguns contes de Borges) són múltiples, però una cosa és clara: 'Fin' no deixa indiferent, i suscita en el lector una sèrie de preguntes sobre la realització personal a la vida, els remordiments, el perdó i la esperança.

Fin - Fi David Monteagudo Acantilado - Quaderns Crema

De Wilde a Pessoa

2010-06-09T13:26:00.008+02:00

Es comprensible que parezca una obviedad empezar diciendo que todo viaje literario empieza en un buen libro, pero con esta captatio benevolentiae quiero enfatizar que toda potencialidad de acabar realizando un viaje a los escenarios de una obra o de la biografía de un escritor empieza efectivamente en nuestras manos, en la calma de una biblioteca, en las casualidades que acontecen en las librerías, o en la paz del salón de casa, donde nos sumergimos en la primera postal que nos ha de llevar al lugar inspirador donde las musas literarias se esconden.
Y ese momento de la lectura, ese primer viaje, tiene esa trascendencia: la responsabilidad de despertar la semilla de la curiosidad –la que contiene todo viaje– de las páginas impresas a las postales en que la imaginación del autor se inspiró.
No creo que haya una receta fija para los viajes literarios. Habrá quien vaya a buscar la Praga de Kafka, y ése sea el propósito para ir hasta allí, y habrá quien tras visitar Notre Dame decida aproximarse a Victor Hugo. Y por supuesto, todavía deben quedar quienes viajan buscando la
inspiración que precedió a sus escritores favoritos.
Mi experiencia es mucho más limitada de lo que me gustaría, pero lo de los viajes literarios empezó por casualidad en Dublín, una ciudad orgullosa de sus literatos.
A los 18 me escapé con dos amigas tres semanas, y tras visitar el Dublin’s Writer Museum, emplazado (¿casualmente?) junto al Remembrance Garden, donde la leyenda celta de los hijos del Rey Lir observa las ventanas del modesto edificio que alberga los retratos de Wilde, Joyce, Yeats y Beckett.
Al salir del museo y descansar ante las estatuas que se metamorfoseaban en cisnes, me pareció que todo en aquella ciudad podía también verse de otra manera, que sin duda en otro tiempo había sido visto de otra manera, y había captado un sentido nuevo bajo la pluma de algún escritor.
Un Literary Pub Crawl nos permitió iniciarnos a las tres en aquella ciudad orgullosa y literata, con una ruta en la que se recitaban pasajes del Ulises y monólogos de Esperando a Godot. Merrion Square fue el primer punto de partida: Yeats, a quien entonces aún no habíamos leído, había visto aquella plaza desde una de esas ventanas de estilo georgiano, y también Oscar Wilde, auténtico propósito de nuestra visita al parque. Su estatua coloreada a lo dandy y sus versos impresos con diferentes tipografías en la columna que sostenía un torso desnudo en bronce destilaba un ambiente inspirador, nos estaba urgiendo a disfrutar de la belleza, a buscarla sintiendo hambre y sed de ella. Todavía guardo en mi cuaderno de viaje alguno de sus consejos: “Todos estamos en el barro, pero algunos miramos a las estrellas”.
Más tarde llegarían otros lugares, en los que pasar fugazmente me hace revivir las palabras de quienes escribieron sobre ellos. Mi próximo reto, confieso, tiene la doble intención mitómana y de una mayor comprensión literaria: descubrir qué se esconde en Lisboa para desdoblar todos los poetas que hay en Pessoa.

(Artículo publicado en la revista El Ciervo (junio 2010) "Cómo nos cambian los viajes: El viaje literario")

Presentació de Societat Anònima a Catalònia

2010-05-30T21:20:00.003+02:00

EDICIONS SARAGOSSA I LLIBRERIA CATALÒNIA

Us convidem a la presentació del llibre:
Societat anònima
de MARIA PATRICIO MULERO,
a càrrec de VINYET PANYELLA, poetessa.
L’acte tindrà lloc el dijous 3 de juny a les 19h
a la Sala dels Arcs de la llibreria Catalònia, ronda de Sant Pere, 3.

La hija de Robert Poste - Stella Gibbons

2010-04-06T23:23:00.008+02:00

Podria qualificar La hija de Robert Poste com el més divertit que he llegit en tot l'any, però dir això seria quedar-me curta. No és només l'humor irònic i intemporal que té la ploma d'Stella Gibbons recreant situacions amb personatges excèntrics i convençuts; és que són tan irresistiblement humans, que sense voler-ho, acabes sentint-hi identificant i compartint part de les manies, obsessions i també expectatives dels personatges de la família Starkadder i de la 'feérica' (a mig camí entre l'ésser adorable i el intromissiu) Flora Poste.

Flora Poste és una jove urbanitas londinenca que queda òrfena i decideix resoldre les seves mancances econòmiques convertint-se en el perfecte paràsit d'algun parent llunyà. Els únics en respondre el seu crit d'ajuda són els rústics Starkadder, que se senten obligats perquè pensen que Flora ve a 'reivindicar els seus drets i redimir l'ultratge' fet al seu pare. Allà troba la tieta Ada Doom, la gran matriarca reclosa voluntàriament que els té a tots lligats a unes terres estèrils; el senzill criat Adam; la torturada cosina Judith; la silvestre i bella Elfine que vaga sense rumb per les muntanyes; el seductor Seth, niu de passions i terror de les dones; l'ambiciós Reuben; i Amos, el predicador de la predestinació de l'infern. Davant del panorama de Cold Comfort Farm, Flora es proposa canviar el trist destí dels seus estranys familiars.

Probablement la màgia de l'humor anglès faci el seu fet, però crec que hi té molt a veure en l'estil fàcil i alhora acurat el fet que Gibbons fos periodista. Dona en un món d'homes (com la mateixa Miss Poste), va néixer a Londres al 1902, en una família de classe mitjana suburbana, i va rebre una educació femenina clàssica. El seu contacte amb el món rural, que en aquest llibre ridiculitza però amb una profunditat i una certa tendresa exentes de cinisme o prejudicis, no li ve per la seva infància, tot i que li serveix per escenificar la seva existència marcada pel seu pare, un metge que atenia les famílies pobres de la perifèria de Londres, alhora que era una persona conflictiva i força misògina.

L'ús del llenguatge no és només acurat i àgil, sinó que també molt intel·ligent. Trobem quantitat de referències paròdiques a obres literàries o autors de l'època, i els noms de la família ja descriuen i marquen els personatges. Val a dir que Gibbons era també poeta, i amb el seu llibre The Mountain Beast, va guanyar-se l'admiració de literats acreditats com Virginia Woolf.

La hija de Robert Poste es va publicar al 1932 i va gaudir d'un gran èxit. Només dos anys després li van donar el premi Prix Femina - Vie Hereuse. I ara arriba per fi a les nostres llibreries. Diuen que els grans drames són els que commouen l'esperit, però comèdies rodones com aquesta són difícils d'oblidar.

La hija de Robert Poste
Stella Gibbons
Impedimenta

Una delicada indiscreció - Sergio Roche

2010-03-24T23:09:00.006+01:00

Llegir 'Una delicada indiscreció' és com submergir-se en un mar de xiuxiueigs. Obro el llibre esperant trobar un crepitar revelador en una estança en silenci. Però bàsicament, els versos de Sergi Roche, bressolen i consolen. No dubten, reflexionen i avancen. Les imatges de les 'Subtileses' ens guien per l'univers esperançador del poeta, però és a les 'Circumstàncies' on es vessa una dosi més elevada de sinceritat menys continguda. Gotes de cel traspua esperança i desesperació a mesura que avança, citant les orenetes de Yeats i de Maxwell. La majoria de poemes beuen una nostàlgia explícitament marinera, que busca respostes.
Sergi Roche (Barcelona, 1980) és químic i treballa en un laboratori farmacèutic, però escriu des de petit. Ha participat (i guanyat) molts certamens literaris, i té dos altres llibres publicats: La taula de llum -XXII Premi Bernat Vidal i Tomàs de poesia- (Moll, 2007) i Ànimes cercant el paradís -XXII Premi de Poesia Divendres Culturals- (Servei de Publicacions de la UAB, 2005)

Una delicada indiscreció
Sergi Roche
Edicions Saragossa

Egosurfing - Llucia Ramis

2010-03-09T10:15:00.001+01:00

De la creadora de la 'generació IKEA', la cronista de la Barcelona dels treintanyers perduts, ens arriba ara Egosurfing, amparada pel Premi Josep Pla 2010. La periodista Llucia Ramis es refereix en aquest títol al "terme que s'aplica a la pràctica consistent a navegar per internet a la recerca d'informacions sobre un mateix mitjançant la introducció del nom propi al cercador."
I és aquesta societat egòlatra i narcisista la que apareix en l'estil àgil de la seva primera novel·la. Un retrat trampa dels nens mimats, ja que destacar-los fa que encara creixi el seu ego paradoxalment. Però també es denuncia el tema de la superficialitat d'aquestes relacions, especialment de l'interés que les configura.
Un extrany esdeveniment uneix les vides de tres desconeguts: en Teo, la Rut i la narradora. En Teo és víctima d'una bossa d'escombraries que li cau al cap des d'un balcó. La Rut és la periodista sensacionalista que destapa el tema i acusa la narradora de l'accident perquè havia viscut al pis origen de la bossa d'escombraries. Teo vol rentar la seva imatge, perquè ha perdut la seva feina i ara treballa de segurata en un meublé i ha estat acusat de maltractaments. La Rut vol fer-se famosa. I l'escriptora de llibres d'autoajuda es trobarà fent-se amiga de la Rut i en certa manera d'en Teo, que alhora és un addicte a que li facin fotos en monuments, per després buscar-se per internet...
Vanitats diverses, i un punt d'autobiografia és el que ens ofereix Ramis. L'escriptora va donar-se d'alta de Facebook per investigar el món de les xarxes socials, i sembla ser que des que va guanyar el Premi Josep Pla, la seva xifra d'amics no para d'augmentar. Tots volem mirar i saber, però sobretot, volem ser vistos... Però les xarxes socials han arribat per quedar-se i canviar veritablement les relacions interpersonals?

Perdona per vull casar-me amb tu - Federico Moccia

2010-02-28T20:37:00.006+01:00

Hi ha fenòmens literaris que trascendeixen la lectura per passar a esdevenir alguna cosa més que un llibre. El best-seller "Perdona però vull casar-me amb tu" és la segona part de "Perdona si et dic amor". L'autor italià Federico Moccia va tenir dificultats per publicar la seva primera obra, "A deu metres sota el cel", però gràcies a la popularitat i al boca-orella, va acabar sent un èxit. I sembla que les seves posteriors històries d'amor actuals tampoc estan deixant el llistó gaire avall.
El punt de partida és la relació entre una adolescent de 18 anys, la Niki, i un home madur, Alex. En aquesta segona part, l'optimista història comença a plantejar-se un futur.
Ja s'ha rodat la pel·lícula de la primera part, però probablement el llibre sigui molt més popular pel fet de que ha creat la moda de penjar cadenats en símbol d'amor, com fan els protagonistes. Jo en vaig trobar a Parma (Itàlia) l'abril del 2008, però pel que sembla, a Barcelona ja se'n troben. Imitar als herois sempre ha estat quelcom recurrent, i precisament, les relacions amoroses, són de les que més es nodreixen de símbols. En aquest últim llibre, però, no apareixen els cadenats... i sí les aliances nupcials.

Llibres per viatjar amb la imaginació

2010-02-28T20:28:00.005+01:00

De tots és sabut que a vegades, perquè no disposem de temps o de recursos, sempre ens queda volar a altres paratges gràcies a la imaginació. No podrem agafar un avió, però potser ens farem a la idea del que deu ser veure les Piràmides, visitar el Machu Pichu o trobar cultures allunyades de la nostra gra`cies a un llibre.

Per això, des de l’antiguitat, els llibres de viatges han fascinat als lectors de tota mena.

Odissea – Homer

A Occident, el primer exponent determinant de la literatura de viatges és l’Odissea.

L’Odissea, atribuïda a Homer, narra el viatge d’Ulisses de tornada a casa seva, la illa d’Ítaca, després de la guerra de Troia. Val a dir que la Odissea estava escrita en versos, ja que en realitat era un poema èpic de tradició oral. Però avui encara, ara que ha desaparegut el costum de narrar llargues epopeies a la plaça dels pobles o barris, ens queda aquest gran relat amb personatges inolvidables, i situacions fantàstiques. Personatges com Telèmac, Penèlope o Circe han esdevingut populars pel sentit que aporten al viatge d’Ulisses.

I per altra banda, els viatges d’Ulisses van arribar a ser tan importants que apareixen a la Divina Comèdia, on Ulisses es troba a l’infern com a càstig perquè els seus viatges pretenien trascendir les fronteres del món conegut.

La descripció del món (Llibre de les meravelles) – Marco Polo (Proa, 2009)

Però hi ha hagut molts altres llibres de viatges que han fet somiar als homes i donar-los l’impuls de seguir progressant i expandint el coneixement. Un dels més coneguts és “La descripció del món” de Marco Polo.

Eça de Queirós – La capital (Funambulista, 2009)

Al segle XIX amb l’auge del Romanticisme assistim a un fervor pels viatges, entesos com a quelcom més que la descoberta científica. Els vitages s’havien convertit en una espècie d’educació sentimental. L’escriptor portugués Eça de Queirós retrata a la seva novel·la “La capital” el desplaçament aparentment curt d’un jove que viatja de Coimbra a Lisboa, però que aquest canvi l’afectarà profundament. El contacte amb la ciutat bohèmia li reportarà la possibilitat de conèixer els salons literaris, però també els moviments polítics, i els avatars socials als que no podia accedir des de la conservadora Coimbra.

En un altre sentit del viatge, la novel·la d’Edward Morgan Forster, “Una habitació amb vistes”, també de principis de segle XX, representa el viatge a Itàlia d’una jove de l’Anglaterra victoriana com la possibilitat de conèixer una cultura més alliberadora a la seva, i decidir-se a ser més lliure de triar el seu propi futur. Lucy Honeychurch s’enamora de George Emerson durant un viatge a Itàlia, però la repressió que pateix de tornada a Surrey, a la campinya anglesa, l’allunyarà de l’home que estima. I només recordant els paratges italians i el que l’inspiraven, podrà actuar per tal de deixar de banda la hipocresia que la envolta.

Enrique Vila-Matas – París no se acaba nunca (Anagrama, 2003)

I seguint amb els viatges d’educació sentimental, no podia resistir-me de citar el “París no se acaba nunca”, d’Enrique Vila-Matas. Molt més que un relat de viatge, l’autor català juga a reescriure la seva biografia de joventut barrejada amb ficció. El mite del París com a capital bohèmia reneix amb força d’una barreja de viatge, no només a la ciutat i a un mateix, sinó a tots els referents d’una vida. El primer el troba Vila-Matas en la seva llogatera, l’escriptora Marguerite Duras, que l’ajudarà en un viatge iniciàtic cap a l’escriptura.

Pelegrinatge a Kailasa – Milena Carrara & Raimon Panikkar (Pòrtic, 2009)

I per últim, cal parlar del viatge com a forma de recerca espiritual. El viatge apareix narrat en les diferents tradicions religioses com a transcurs d’una evolució, cap a la recerca de la divinitat i d’un mateix.

El llibre “Pelegrinatge a Kailasa i al centre d’un mateix”, de Milena Carrara i Raimon Panikkar, explica el pelegrinatge al cor del Tíbet, incloent una ascenció a la muntanya sagrada. Al llarg del camí, la filosofia de vida d’en Panikkar es fa patent i crucial per tal s’assolir un creixement ple en l’experiència que estan vivint.

Crec que podria seguir citant llibres de viatges, i probablement alguns dels nostres oients se’ls acudiran milers d’altres que no he esmentat, però crec que en això rau la màgia del viatge: és personal i intransferible, més enllà de la comunicació imaginària que rebem a partir d’una narració, que pot ser escoltada per boca del viatger, o llegida després quan aquest s’ha convertit en escriptor.

Els amants - John Connolly

2010-02-28T20:03:00.005+01:00

Per concloure un mes de febrer dedicat a la novel·la negra, no podia faltar una de ben peculiar. John Connolly amb la seva saga d'en Charlie Parker, ostenta la particularitat de transgredir el gènere clàssic de la novel·la negra al barrejar-la amb elements de la novel·la gòtica.
Des d'aquell Todo lo que muere (1999) els casos d'en Charlie Parker s'han succeït amb la ressolució de crims, i la cada cop més acusada intervenció d'elements paranormals. És aquí on s'apunta la influència d'Stephen King. L'antiheroi protagonista treballa de detectiu, però viu torturat per l'assassinat de la seva dona i la seva filla, que de tant en tant, el visiten. En aquest vuité episodi, Parker ha estat destituït però segueix investigant un cas en l'escenari habitual de Maine (Estats Units): el misteri de la mort que va recaure sobre les espatlles del seu pare poca abans que aquest es suïcidés.

John Connolly va nèixer a Dublin i va estudiar Filologia Anglesa. Posteriorment, va treballar de periodista (a Els amants apareix un periodista entossudit en escriure la biografia d'en Parker) a The Irish Times. Al 1999 guanyà el premi Shamus amb Every Dead Thing, convertint-se en el primer escriptor no nord-americà que guanyava el guardó, per bé que l'acció de les aventures de Charlie Parker sigui a Maine. Tot i que recentment ell ho ha posat en dubte, se l'ha associat sovint als escriptors hard-boiled, en què els detectius estan marcats per tragèdies personals i resolen casos com a exorcisme dels seus dimonis, o fins i tot per resoldre el crim que els ha marcat. Connolly aprofita aquests contextos per parlar de temes com la compassió o la salvació.

Els amants / Los amantes
John Connolly
Bromera (cat.) / Tusquets (Cast.)
(Us podeu descarregar un fragment del llibre aquí.)

El señor Malaussène - Daniel Pennac

2010-02-15T17:26:00.005+01:00

Avui em deixo caure pel confessionari de les troballes sorprenents. Parlaré d'un llibre que no és novetat (va sortir a França al 1995, dos anys més tard aquí), però que, posats que estem al mes per excel·lència de la novel·la negra (i més amb aquest febrer plujós pseudoescandinau), té força a veure.
La història comença quan, després d'haver estat captivada per la llibreria Negra y criminal d'en Paco Camarassa (comissari del BCNegra), vaig acompanyar la meva mare a aquesta sinistra illa de la Barceloneta, ella que és una gran seguidora de Mrs Marple i totes les sèries de detectius de la TDT. Mentre jo em deixava endur per la música de jazz i la decoració del local (especialment el Humphrey Bogart engavardinat), ella va caure en un exemplar petit, de butxaca, amb lletra comprimida d'un exemplar d'El señor Malaussène, de Daniel Pennac (Debolsillo).
La primera reacció va ser advertir la meva mare: Pennac no és autor de novel·la negra, més aviat és de novel·la... imaginativa...irreverent, deia pensant en les referències que jo tenia. Però l'argument de la contraportada resava un crim, i per tant, tenia tot el dret d'estar allà, en aquella llibreria-centre d'esdeveniments (amb trobades de cap de setmana amb musclos incloses) tan peculiar.
El cas és que després de ser devorat per la meva mare, ha arribat el meu torn. He hagut d'acabar, amb una certa tristesa, ben hil·larant però -el llibre té un to còmic espeternegant- aquesta petita joia tan rara.
L'argument ens situa a Belleville, un suburbi marginal i multicultural de París. Allà hi campa la extravagant família Malaussène, constituïda per una tribu de germans, dels quals se n'ocupa Benjamin Malaussène, mentre la seva mare campa per una banda i una altra. Els despropòsits empresos amb tossuderia artística -tot el llibre és un homenatge a l'art cinematogràfic- es barregen amb les extranyes habilitats i vocacions dels personatges. Tenim a la bella Julie Corrençon, amant de Benjamin que es queda embarassada d'aquest, que viu enmig d'un món extravagant, ella que va ser criada per l'alta burgesia amant del bon vi. Tenim la bondadosa Gervaise, també embarassada per no se sap qui, monja-detectiu especialitzada en encarrilar protitutes i fantàstica tatuadora. El repertori masculí no es queda curt, amb una saga de detectius guiats per diferents pulsions, fanàtics del cinema i metges de tot tipus. El nostre antiheroi, Malaussène, es trobarà inmers en un complot que el senyala com el principal assassí d'una sèrie de personatges amb els interessos d'aconseguir una pel·lícula única que hauria de projectar-se una sola vegada, una autèntica obra d'art.
Amb un ritme trepidant i els jocs de llenguatge propis de Pennac, la novel·la provoca la rialla constantment. Però cal estar atents: no és fàcil seguir aquesta novel·la sense constància ni amb prejudicis: ja que els únics que no tenen lloc a Belleville són els que desprecien la bogeria per la vida, aquells éssers políticament correctes, obsessionats amb les aparences i la falsetat.

Llibre de les meravelles de Marco Polo

2010-02-11T18:38:00.006+01:00

Els llibres de viatges són com el so del mar emmagatzemat en una cloïssa. Alguns d'ells han encés la curiositat dels lectors per altres terres, han ampliat el coneixement d'una època, o fins i tot esperitat l'ambició de viatjar d'altres viatgers famosos. El cas del Llibre de les meravelles o La descripció del món, del viatger genovés Marco Polo és un d'aquests casos. Ara fa uns mesos, ens ha arribat en català una obra integral i accessible, de la mà del traductor Manuel Forcano i del professor Francesco Ardolino.
Les aventures del famós viatger medieval van expandir l'imaginari europeu cap a l'Orient. El quart de segle que el va portar des de la seva Gènova natal fins a la misteriosa Xina, governada llavors pel mongol Kublai Khan, va constituir el relat que, entre altres, va inspirar Cristòfor Colom.
En aquesta nova edició, perfectament acurada i accessible a tots els públics, s'hi adjunten els mapes d'anada i tornada, introduccions a cada capítol, cronologia dels fets, índex d'antropònims i topònims i bibliografia. La introducció i l'epíleg corren a càrrec del professor de Filologia Italiana de la UB, Francesco Ardolino.
Llegendes i nous horitzons per gaudir-ne ara, que les vacances queden tan lluny, però les ànsies, amb el fred, se'ns esperonen.

BCNegra i altres actes literaris

2010-02-01T16:58:00.005+01:00

Aquesta setmana, es desvetllaran totes les incògnites i podrem acostar-nos a l'escenari del crim a BCNegra...
Però també hi haurà altres actes, com per exemple, la lectura dramatitzada d'Un bàrbar al jardí, de Labreu edicions, a la Llibreria Alibri.

I s'entregaran la segona edició dels premis 'Paraules a Icària' d'Edicions Saragossa (ubicat al Poblenou de Barcelona) i el Districte de Sant Martí.

Presentació d'Alabatres a l'(h)Original

2010-01-26T18:45:00.007+01:00

L'(h)Original és un d'aquells llocs on de tant en tant succeeixen coses extraordinàries, petits descobriments que et fan anar a buscar les fonts del que has vist. En aquest cas, anar a buscar els llibres d'on brollaven els versos dels tres poetes que van recitar el passat dijous, tres novetats de la col·lecció Alabatre de Labreu edicions.

La jove poetessa Blanca Llum Vidal va presentar el primer dels poetes, el valencià Andreu Galan. La seva actuació, condimentada per les explosions poètiques dels seus contemporanis Eduard Carmona i Jaume C. Pons, connectava íntimament amb el públic gràcies a l'ús de capsetes de música, d'una dicció ferma i suau. El seu llibre, 'Cansat de diumenges' té les bases ben fonamentades en estructures clàssiques, i reflexions eternes sobre la identitat, la recerca, la vitalitat, i sobretot, la set de poesia.

A continuació va recitar l'editor i autor Marc Romera, amb una trajectòria diversificada entre els versos, els contes i la narrativa. El seu poemari, L'aigua, manifesta la sensualitat de l'element aquàtic i multiforme, amb una contundència desbordadora i un punt d'humor.

El punt i final de la vetllada el va posar el poeta i activista cultural Carles M. Sanuy. Presentat per en David Castillo, va posar tan sols els andamiatges de la seva Les ciutat i els homes per tal de que poguessim abocar-nos a una estructura que vol mostrar la decadència de les grans urbs, deixant-nos però amb la mel a la boca. Un to brechtià en la seva tendència social. La ciutat com a misteri, no tan aliè, sinó terriblement propi de la humanitat, que s'hi veu reflectida en les seves contradiccions.

Tres descobriments, perfectament editats. El proper 2 de febrer a les 20.30h, podeu tornar a veure recitar l'Andreu Galan i el Marc Romera al Masnou. (Vinateria Vins i Divins)
Més informació a labreu.

Dibuixant Edgar Allan Poe

2010-01-17T22:52:00.006+01:00

Que sóc una gran fan de Poe, ja ha quedat demostrat en la meva trajectòria a Ràdio Molins. Sempre que en tinc l'ocasió, aprofito per citar el geni gòtic del poeta nord-americà. Ja al programa 'Vivint de l'aire', junt amb Sandra Balagué, vam realitzar una lectura dramatitzada de 'La màscara de la mort roja' l'any 2004. I des de llavors, cada vetllada de Tots Sants aprofito per recordar-lo, perquè a mi sempre m'han explicar històries de por en aquesta data, no per contagi del Halloween (que consti).
Potser per aquesta fal·lera del qui, no només va ser gran contista, sinó també gran poeta, he aconseguit recentment un parell de llibres que tenen en comú l'afany de perfilar les històries de Poe. Aprofitant el seu bicentenari, són nombrosos els llibres que podem trobar d'ell en les nostres llibreries.
La primera de les meves perles il·lustrades (no em consta que ja hagi arribat a les nostres llibreries, va aparèixer el 2 de desembre al mercat francès) porta per títol Les contes macabres (Collections Metamorphose) i l'il·lustrador és el ja conegut en el món de l'estètica gòtica Benjamin Lacombe. Vaig aconseguir el llibre al Museu del Còmic de Brussel·les, i això ja és símptoma de la força gràfica d'aquest exemplar, traduït al francès per Charles Baudelaire. Una edició excel·lent, també per a aquells que s'iniciin en els contes terrorífics de Poe, perquè adjunta un capítol de presentació de l'autor i també un perfil biogràfic i bibliogràfic. Esperem que arribi ben aviat al nostre país. Tot i que amb les vendes d'aquest il·lustrador, que aquest Nadal ha arrassat amb la Genealogía de una bruja (Edelvives), crec que no trigarem gaire a tenir-ho als nostres prestatges.

El segon es tracta d'una curiositat fantàstica. Siniestras amadas. 22 delirios necro-románticos de Edgar Allan Poe (Sins entido) és el volum en que Jack Mircala rendeix tribut gràfic a les dones de la vida i obra de Poe. Els textos de Txema Muñoz ens presenten les misterioses inspiradores, reals i imaginàries de l'imaginari de l'autor. Així, Annabel Lee o Marie Louise Shew comparteixen gal·leria de retrats junt amb Berenice o Morella. Un dibuix menys sinistre que el de Benjamin Lacombe, i que recorda molt a l'estètica burtoniana.

Recital d'Alabatres a l'Horiginal

2010-01-12T16:51:00.002+01:00

Amor de Artur - X.L. Méndez Ferrín

2010-01-11T18:09:00.008+01:00

La tradició artúrica és una gran inspiradora d'escriptors, una musa llunyana i mística que ha donat fruits de tota mena. En el cas del gallec Xosé Luís Méndez Ferrín, els mites celtes no podien deixar el llistó més alt. Perquè tot i que el títol es refereix al primer dels relats, el que tenen com a fil conductor els cinc contes és la terra de Tagen Ata, paradigma de la Galícia mítica d'aquest escriptor d'Ourense.

Els cinc contes d'Amor de Artur estan gravats amb bisturí, ja que la precisió i contundència del vocabulari i el ritme, del qual Méndez Ferrín és un autèntic mestre, ens deixa sense alè no per abrumadores accions, sinó tot el contrari: per la intensitat dels sentiments en ambients plàcids, fantasmagòrics, a l'espera de la màgia. Se'ns narren universos variats: des d'un Rei Artur dolgut per la infidelitat de Ginebra, fins a postals del rock en estat més pur, a cases misterioses amb ancianes excèntriques. Mites i nostàlgia es regiren en una tempesta que no volem contemplar des de la finestra del lector, sinó sentir-la a la pell.

Méndez Ferrín és una personalitat importantísima de la literatura gallega. Es considera un referent per als narradors moderns de la tradició gallega i s'ha proposat el seu nom al Premi Nobel de Literatura. 'Amor de Artur' va ser un best-seller a Galícia al 1982, i no s'havia traduït al castellà fins que ho ha fet Impedimenta. Altres obres destacades (Ferrín ha escrit crítica literària, poesia i contes) són 'Percival e outras historias' i 'O crepusculo e as formigas'. La seva vida política és també molt intensa, sent partidari de la independència de Galícia. És columnista a El Faro de Vigo i dirigeix la revista A Trabe de Ouro. També és membre de la Reial Academia Gallega.

Amor de Artur - X.L. Méndez Ferrín - Impedimenta

Posa un llibre al teu Nadal

2009-12-21T18:05:00.010+01:00

Empúries ens porta una novel·la de conegut autor japonés Haruki Murakami, publicada per primer cop al 1985. Un experiment entre la novel·la policíaca i de ciència-ficció, Despietat país de les meravelles i la fi del món respira ambició, i va tenir molt bona acollida crítica, i de fet, va donar a conèixer l'autor que avui coneixem sobretot a partir del seu inoblidable Tòquio Blues (Norwegian Wood).
És en aquesta mateixa ciutat on en Despietat... hi trobem una guerra d'informació entre dues societats, i, en una altra línia argumental que acaba confluint amb la primera, trobem uns personatges sense capacitat de somiar.
Una fantasia terrible i extranya, amb tocs kafkians i amb els temes que també ha explorat l'autor en els seus llibres posteriors, com la compassió i la independència.
Imperdible per aquells que ja el coneixen; molt recomanable per als encuriosits que encara no coneixen la prosa de Murakami.

Despietat país de les meravelles i la Fi del Món
Haruki Mirakami
Empúries / Tusquets (en castellà)

I per als enamorats dels contes per a nens grans, Mathias Malzieu ha creat una història tendra i bella, amb una línia que recorda la bellesa preciosista d'Oscar Wilde barrejada amb una inspiració un pèl burtoniana.
El petit Jack acaba de nèixer a Edimburg, però pateix un greu problema al cor, que haurà de substituir per un acurat enginy mecànic. La seva vida tindrà unes normes per tal de preservar-la: no pot tocar les agulles del seu cor, ha de dominar la ràbia i sobretot, no enamorar-se mai. Jack viatja des de la gèlida Escòcia a la càlida Andalusia en una aventura inoblidable.

Mathias Malzieu és també cantant del grup francès Dionisos. Luc Bresson ha comprat els drets d'aquesta història i ben aviat veurem l'adaptació cinematogràfica. I a la web de RHM podem descarregar-nos fons d'escriptori amb les il·lustracions del genial i melancòlic Benjamin Lacombe.

La mecànica del corazón Mathias Malzieu Random House Mondadori (en castellà i català)

ASSAIG

Per a aquells aficionats als temes psicològics però que tinguin una certa alèrgia al tractament esotèric de temes com ara la interpretació dels somnis, l'editorial Paidós ens ofereix El nuevo lenguaje secreto de los sueños, del psicòleg britànic David Fontana, especialista en la interpretació dels somnis. Amb una excel·lent edició il·lustrada, trobem un llibre rigurós alhora que amè basat en les teories de Freud i Jung.

El llibre no només explica el funcionament dels somnis, proposa 25 tallers de somni amb exemples específics perquè poguem apreciar tot el procés interpretatiu i les 'Claves de los sueños' amb llistes d'associacions per interpretar els símbols dels somnis.

Una petita joia enriquidora per ajudar-nos a desvetllar els nostres somnis.

El nuevo lenguaje secreto de los sueños
David Fontana
Paidós

A l'hora de regalar un llibre, sovint optem per dues postures inofensivament (o no) maniquees i extremes: o bé confiem en el best-seller de la temporada (si tanta gent el llegeix, per alguna cosa serà), o bé fugim del best-seller, fent cas dels crítics que consideren que la literatura, si agrada a les masses, ha de ser forçadament descafeïnada.
El professor de literatura David Viñas s'ha dedicat a estudiar aquest fenomen per intentar reflexionar, sobretot, sobre els lectors i la seva interacció amb les lectures. No trobarem aquí cap formula milionària per escriure'ls (tot i que s'analitzen tants, que algun truc es pot aprendre) sinó que més aviat ens aproximarem a aquest aspecte literari que encurioseix lectors, llibreters, editors i també (cal confessar-ho) escriptors.
El enigma best-seller. Fenómenos extraños en el campo literario. David Viñas Piquer Ariel

Quatre germanes - Jetta Carleton

2009-12-15T18:31:00.004+01:00

Espero que sempre els dies de fred em sorprenguin amb un llibre com Quatre germanes a prop del sofà. I és que aquesta redescoberta novel·la que fa un parell de mesos que ha aterrat en castellà i en català és una d'aquelles joies que fomenten el plaer de la lectura interminable mentre a fora cau l'hivern.
Quatre germanes ens trallada al Missouri rural de principis del segle XX on una família tradicional aplega tres de les seves quatre filles al voltant de la granja patrimonial durant els mesos d'estiu. A partir del present, es va desgranant, personatge a personatge, les històries de cadascun dels membres, ben diferents, debatuts en les seves passions, i no obstant, fortament units. Matthew Soames, el mestre recte i pare de la família; Callie, la mare treballadora i entregada als seus; Jessica, impulsiva i adorable; Leonie, responsable, elegant i sempre a punt per superar-se cultivant-se; la intrèpida i rebel Mathy; i la petita Mary Jo, que va deixar la granja per anar a treballar a la televisió.
Al voltant de les seves històries, els uneix un amor familiar capaç de superar-ho tot. Tots ells han viscut marcats per l'amor, la mort i les decisions que els fan ser qui són.

Sembla ser que Jetta Carleton (1913-1999) es va inspirar en la granja dels seus pares, a Holden, el seu Missouri natal, per escriure aquesta obra seva, que va esdevenir un best-seller als 60s als EUA. Després d'un èxit progressiu al seu país d'origen, va arribar a Europa durant els 80s, ara s'ha recuperat com a clàssic gràcies al boca-orella dels lectors i la recomanació de la premi Pulitzer Jane Smiley.

Quatre germanes (Moonflower Vine)
Jetta Carleton
Libros del Asteroide (castellà i català)

La hija del optimista - Eudora Welty

2009-12-02T20:52:00.005+01:00

I ens arriba, per la nostra joia, una altra gran novel·la de l'anomenada corrent surenya dels Estats Units, aquest cop, el premi Pulitzer atorgat a Eudora Welty. Welty és més desconeguda entre nosaltres que altres autors de la mateixa corrent, com ara Truman Capote, William Faulkner, o Carson McCullers, però el seu estil és igualment impecable. L'anomenada novel·la Southern gothic és una corrent únicament americana que, plena de les figures típiques de la geografia del sud dels Estats Units, hi revel·la sempre característiques insòlits, i se'n serveix per narrar relats grotescos.
A 'La filla de l'optimista', Eudora Welty mostra l'ambient del seu Mississipi natal amb la història de Laurel, una dona soltera de mitjana edat que acompanya al seu pare, el jutge McKelva a Nova Orleans per una visita mèdica, però el que comença amb una petita intervenció acaba tràgicament amb la mort del pare. A partir del greu succés, Laurel viatjarà amb la segona dona del seu pare, la excèntrica i més jove Fay, fins a Mount Salus, on podrà enterrar el seu pare. Laurel s'enfrontarà als fantasmes del passat en una casa plena de records.

Eudora Welty va nèixer a Jackson (Mississipi) al 1909, i fou la primera escriptora que va veure publicada en vida la seva obra a la Library of America. Durant els anys trenta, va captar com a fotògrafa imatges de la gran Depressió del seu estat natal. Més endavant, va ser descoberta per Katherine Ann Porter, que va ser la seva mentora. Alguns dels seus millors llibres són: Boda en el delta, El corazón de los Ponder, o Losing Battles. La hija del optimista va rebre el Premi Pulitzer l'any 1973.

La hija del optimista
Eudora Welty
Impedimenta / Edicions 62

L'últim Dickens - Matthew Pearl

2009-11-25T17:51:00.003+01:00

Sens dubte, els escriptors són uns personatges que intriguen de forma més o menys acusada als lectors. El binomi creador-públic pot tenir moltes formes, i una de les que està tenint més èxit és la que furga en la biografia d'escriptors clàssics. Com a mínim, és la rentable fórmula que aplica en Matthew Pearl, autor d'El Club Dante, L'Ombra de Poe, i aparegut aquest passat mes de setembre, L'últim Dickens.
I és que la última obra de l'autor anglès ja va fer còrrer rius de tinta en el seu moment quan, a la meitat de El misteri d'Edwin Drood, Charles Dickens va morir, just quan se li presuposava una obra mestra.
Matthew Pearl aprofita aquest context de llegenda per tramar una història on el que prima és la capacitat d'intriga i sorpresa. Al 1870 a Boston, l'editor de Dickens, James Osgood, rep la notícia de la mort de l'escriptor, just quan esperava l'entrega inminent dels últims capítols. Osgood envia al seu treballador de confiança, Daniel Sand, que és trobat assassinat al port i sense el manuscrit. A partir d'aquí, Osgood i la germana de Sand, Rebecca, intentaran resoldre el misteri, que els portarà fins a Kent, Anglaterra, a casa de l'escriptor. De punta a punta de l'Atlàntic, els escenaris de les subastes, els teatres londinencs, l'East End i els fumadors d'opi es barregen en un ambient que barreja realitat i ficció, i per suposat, la trama de la última novel·la de Dickens.
El misteri d'Edwin Drood s'estava publicant per entregues quan, al sisé dels dotze capítols, Dickens va morir. Això va catapultar encara més la popularitat del relat, de la qual fins i tot va aparèixer una versió que un escriptor va pretendre que havia estat dictada pel propi Dickens des del més enllà. "L'afortunat" fou Thomas Merton, i altres escriptors com Arthur Conan Doyle, va acreditar-ho com a seguidor de l'estil de Dickens i va arribar a ser molt popular a l'època.

L'últim Dickens
Matthew Pearl
Columna / Alfaguara

Los Simpson y la filosofía

2009-11-17T10:30:00.001+01:00

Als Estats Units els hi fa molta menys por a tractar seriosament temes pop, extreure'ls el significat i d'aquesta manera explicar què podem aprendre de coses que ens agraden i que tenen més sentit del que ens pensem. Per aquest motiu, no ens ha d'estranyar que fins i tot en alguna facultat de filosofia americana una sèrie de TV com The Simpsons serveixi d'eix temàtic.

Aquest llibre, de l'editorial acabada d'aterrar Blackie Books (promet oferir llibres controvertits i alternatius a dojo), consta de 18 assajos sobre la filosofia que podem llegir als capítols dels Simpsons. Podria Nietzche justificar el comportament de Bart? La socràtica Lisa, hauria de caure'ns malament amb el seu intel·lectualisme? És Homer un exemple de virtut, i alhora, capaç d'arruïnar repetidament a la seva família? Aquestes són algunes de les preguntes que es poden llegir al llibre.

La primera part del llibre analitza els personatges des de punts de vista d'algun cèlebre pensador. Es relaciona a Homer amb Aristòtil, Lisa amb l'antiintel·lectualisme estadounidenc, Maggie representa el sentit del silenci oriental, Marge ens representa la moral i Bart remet al superhome nietzcheà. La segona part mostra temes que es plantegen a la sèrie, com la paròdia al cinema de gàngsters o la ironia vital. La tercera part de l'assaig tracta de l'ètica de la sèrie: malgrat ser una sèrie terriblement crítica amb la tradició, la força del nucli familiar i la comunitat (Springfield) que recupera la política són valors que surten reforçats. La quarta part del llibre relaciona els Simpson des d'una òptica marxista.

'Los Simpson y la filosofía' ha venut desenes d'edicions per tot el món. Actualment, amb només un parell de setmanes a la venda, Blackie Books ja n'ha esgotat la primera, però la segona està a punt d'arribar a les llibreries. Els coordinadors del volum són William Irwin, professor de filosofía del King's College (i autor de llibres similars com 'Matrix i la filosofia'); Mark T. Conard, especialista en Nietzche, Kant i Quentin Tarantino; i Aeon J. Skoble, també professor de filosofia.

Un llibre escrit amb humor però rigor filosòfic, recomanat a estudiants de filosofia, interessats en la mateixa, i també i sobretot, a tots aquells que els hi agradin els Simpson (i als que no). I els qui dubtin de la profunditat de pensament dels guions d'aquesta sèrie, que reflexionin davant de perles com:

Intentar alguna cosa és el primer pas cap al fracàs. Només perquè no m'importi ni significa que no ho entengui. Brindo per l'alcohol, que és la causa i la solució dels problemes de la vida.

Los Simpson y la filosofía W. Irwin - M. Conard - A. Skoble Blackie Books

Nous alabatres (Labreu edicions) - Dijous 19 novembre

2009-11-15T21:27:00.000+01:00

Tornar a la terra - Jim Harrison

2009-11-02T21:03:00.000+01:00

De vegades, hi ha llibres que ens sorprenen per la capacitat que tenen d'endinsar-nos en altres ànimes. Aquesta exactament la paraula. Jim Harrison ens endinsa en l'esperit més recòndit de quatre persones d'una mateixa família que segueixen un fil argumental al voltant de la mort d'un d'ells.
En Donald és un indi chippewa de mitjana edat que, patint una malaltia degenerativa greu, decideix dictar la història de la seva família a la seva dona abans de que es tregui la vida i se'l retorni a la seva terra.
Però no només s'explica la història d'uns indis que mantenien una relació gairebé oblidada amb el seu entorn. Les altres parts ens transporten a la forma d'entendre el món d'altres membres de la família, alguns més joves, alguns blancs, però tots marcats sens dubte per les relacions de família i una pulsió cap a la vida que a vegades ens resulta llunyana a nosaltres, tan desvinculats del contacte amb la natura salvatge com la de la frontera entre els Estats Units i Canadá.
L'estil pot tenir un punt caòtic i dispers, ja que els personatges van desilvanant tot el que tenen en ment, no tan sols la història central, sinó les seves pors, el seu passat comú, i fils perduts de les seves trajectòries personals que no sempre s'acaben tancant, però que ens aproximen al pensament més íntim dels diferents personatges. I tots ells, tan diferents en la seva forma d'entendre la vida, comparteixen l'elegia d'haver assistit a la fi d'un món amb la mort d'en Donald. Després d'ell, parla el seu cosí K, el seu cunyat David -el més intel·lectual- i tanca el llibre la seva dona, Cynthia, qui de la narració dels fets haurà de dialogar amb si mateixa i resoldre alguns debats existencials.
L'eutanàsia és també un dels temes tractats al llibre, d'una forma absolutament poètica i sense conseqüències morals. La vitalitat d'en Donald no podia ofegar-se en un temps sense sentit, però Harrison aconsegueix narrar el fet en si amb una subtilesa gairebé mística, i aprofundir en la influència de la seva forma de viure en els seus éssers propers.

Jim Harrison és un narrador dels que queden pocs. La seva sensibilitat es desborda de la particular forma de narrar i de les característiques dels seus personatges. Harrison va saltar a la fama al escriure "Llegendes de passió", que seria després adaptada al cinema. Un escriptor poc conegut a casa nostra, que en aquest llibre ens aproxima a una forma de vida, la dels indis americans, allunyada d'estereotips new age, i ens endinsa a un viatge cap a les interioritats de l'ésser humà.
Tornar a la terra Jim Harrison La Campana / RBA 288 pàgs. 18 euros

Nocilla Lab - Agustín Fernández Mallo

2009-10-26T18:31:00.000+01:00

La trilogia Proyecto Nocilla acaba de concloure amb l'últim capítol 'Nocilla Lab'. I d'aquesta manera es desvetlla part del que ja s'anticipava lleument amb les anteriors entregues (Nocilla Dream -Candaya- i Nocilla Experience -Alfaguara): la dissolució de la identitat narrativa com a explicació del mosaic col·lectiu de ficcions postmodernes.

El Projecte Nocilla es composa de tres novel·les inscrites clarament en el que es coneix com a postmodernitat. L'estructura de les dues primeres novel·les és erràtica, la successió de capítols no segueix cap patró, i aleatòriament segueix històries de diferents personatges que no arriben a cap conclusió en el sentit clàssic de la novel·la. Senzillament, vaguen per les pàgines mostrant la seva realitat. Cap de les històries preval sobre les altres, ni tan sols es repeteixen en els diferents llibres. Potser per això es pot fer una lectura independent de cadascun d'ells. Només l'estructura caòtica és el fil conductor dels dos primers títols, com si la voluntat de l'autor fos la d'instaurar aquesta visió zappejant de la realitat extraordinària dels seus personatges, entremesclats amb fragments d'altres textos científics, novel·lístics, cinematogràfics i periodístics. La brevetat dels capítols dóna una sensació de velocitat que emfatitza la visió d'assistir a un continuum gairebé televisiu.

Però en aquesta tercera entrega, Agustín Fernández Mallo ens fa navegar pels pensaments d'un suposat home sospitosament similar al mateix autor del Projecte Nocilla. Ell i una dona protagonitzen una road movie en una illa del Mediterrani, on els succeeixen coses dignes de les situacions estranyes dels anteriors llibres. La parella té la idea de crear un Projecte, que reflecteixi tot el que estan vivint, una idea grandiosa i desfigurada. Fins que en una de les parades troben un altre personatge que posarà en qüestió aspectes insospitats, exactament, la pròpia identitat de l'autor. Fernández Mallo es reserva un final de thriller que emfatitza no només els límits de la identitat de l'autor sobre el text, sinó també els límits del text. Per concloure en les últimes pàgines amb un còmic d'en Pere Joan i un convidat estel·lar, Enrique Vila- Matas.

I a més, Agustín Fernández Mallo ens ofereix un altre regal, especialment per aquells que vulguin comprovar la força visual de la seva poètica: ha gravat un audiovisual del Projecte Nocilla que ofereix al públic a partir del seu blog, des d'on el podeu descarregar.

Postal des de Sintra

2009-10-20T23:25:00.000+02:00

Per als qui volgueu viure una experiència digna dels contes de fades de Hans Christian Andersen, podeu fer-ho sense haver d'anar a les gèlides terres del nord. L'escriptor danès va viure un temps a Sintra (Portugal), un autèntic paisatge de conte.

El improvisador - Hans Christian Andersen

2009-10-18T22:32:00.000+02:00

Al nostre país coneixem Hans Christian Andersen per ser l'autor de gran part dels contes que ens han explicat de petits. L'aneguet lleig, La sireneta, o La venedora de mistos són alguns dels seus contes més famosos. Però la resta de la seva faceta literària no ens ha arribat. Hans Christian Andersen va ser també poeta i novel·lista, i al seu país natal, Dinamarca, se'l coneix més per aquesta faceta que per la d'autor d'històries per nens.

Andersen va ser l'autor de la primera novel·la moderna a Dinamarca. El 9 d'abril de 1835 apareixia El improvisador. Al llarg d'aquest llibre, Andersen explica de forma gairebé autobiogràfica, la seva pròpia història. La seva infància pobra, com la noblesa va adoptar-lo i va poder rebre una bona educació, i com es desenvolupa el seu do per explicar històries, i aquest el porta a viure una vida poc convencional i totalment diferent a la que ell esperava viure.

Un dels atractius de El Improvisador és resseguir la trajectòria de Andersen i trobar-nos amb la gènesi dels seus contes. Constament trobarem, per exemple, que la vida de l'autor és un símil de l'aneguet lleig, encarnat en el protagonista Antonio. I és que l'autor més conegut del Romanticisme danès va sorgir d'un origen molt humil i una formació pràcticament autodidacta. També podem seguir parts importants de la seva biografia, com la gran passió frustrada pel cant, i el seu enamorament per una cantant d'òpera.

Però sobretot aquest llibre ens mostra l'Andersen més viatger, fins al punt que podem considerar El Improvisador com un llibre de viatges. L'espai de l'acció és lluny de la boirosa Dinamarca, i es situa a Itàlia, on podem seguir ben clarament els desplaçaments d'Antonio per la bellesa del país mediterrani, amb tots els seus costums i llocs emblemàtics. Els passeigs per Roma, Nàpols, Venècia i Milà ens endinsen fidelment en la Itàlia del segle XIX, un destí obligat per altres viatgers lletraferits, com serien Goethe o Lord Byron. Andersen va ser un gran viatger per la seva època, i va visitar no només Itàlia, sinó també Alemanya, França, Grècia, Turquia, Suècia, Anglaterra i Espanya.

Escrit amb un estil típic de conte, però de temàtica moderna, El Improvisador és una petita joia que ens transporta a la vida del gran autor danès, amb tot l'esplendor estilístic del Romanticisme. Hans Christian Andersen va nèixer al 1805 i va morir al 1875.

Per altra banda, fa no gaire us parlàvem d'un llibre inspirat en Lewis Carroll, "El col·leccionista de fades". Avui aprofitem per presentar-vos una de les novetats editorials, també de Nòrdica, que és ni més ni menys que una esplèndida edició il·lustrada d'Alícia al País de les meravelles. A continuació us adjuntem el vídeo promocional.

I per acabar, avançar-vos el tema de la setmana vinent: l'últim capítol de la saga Nocilla Projecte, d'Agustín Fernández Mallo. Els qui volgueu conèixer l'autor de primera mà, aquesta tarda a la FNAC Triangle a les 19.00h es presenta Nocilla Lab.

El improvisador
Hans Christian Andersen
Nórdica Libros

Superwoman - Marisa Bosqued

2009-10-12T23:15:00.000+02:00

El nostre país està vivint darrerament un 'boom' dels llibres d'autoajuda. Setmana rere setmana, alguns d'aquets copen els llocs d'exemplars més venuts. Ja siguin sobre la crisi, la recerca de la felicitat o la parella, queda patent que a vegades, quan necessitem ajuda, recorrem als especialistes que han escrit sobre la qüestió que ens preocupa.

Paidós acaba de publicar 'Superwoman' de la psicòloga Marisa Bosqued per tal d'ajudar a les dones a superar allò que anomenem estrés, i que ve provocat per factors de tota mena. Avui, el 31% de les espanyoles declaren patir estrés, i aquesta patologia es dóna especialment en dones amb treball remunerat, tot i que el llibre també aborda l'estrés de les mestresses de casa. Altres capítols estan dedicats a compatibilitzar treball i família, als problemes laborals, a la pròpia imatge, la vida en parella i en família.

Superwoman, lluny de ser un tractat de psicologia, està escrit com a llibre d'autoajuda i autodiagnòstic perquè les lectores puguin trobar solucions per alleugerir el seu estrès. Al final de cada capítol s'inclouen qüestionaris per avaluar de forma senzilla l'estrés i com tractar-lo.

L'autora, Marisa Bosqued, és psicòloga i ja ha escrit cinc llibres relacionats amb el món laboral i la psicologia, com Mobbing o Quemados. El síndrome del Burnout. Què es y cómo superarlo.

El fenomen dels llibres d'autoajuda està començant a trascendir més enllà del paper imprès. En un to juvenil i irònic, els guionistes de la coneguda sèrie Sexo en Nueva York, Greg Behrendt i Liz Tuccillo van escriure un manual titulat "¿De verdad està tan loco por ti?" en un curiós format de cartes a consultors de relacions sentimentals. El quid del llibre es troba en ajudar a que les dones poguem esbrinar si realment som correspostes o no, i no excusem comportaments ambigus a l'hora de trobar parella.

Aquest llibre ha estat la base de la pel·lícula Qué les pasa a los hombres, que va aparèixer a les nostres pantalles el passat estiu.

Una cita imperdible

2009-10-09T10:11:00.000+02:00

El col·leccionista de Fades - Josep Ballester

2009-10-04T11:56:00.000+02:00

L'últim premi de novel·la Ciutat d'Alzira és un relat colpidor i de fort contingut psicoanàlitic. El valencià Josep Ballester ens endinsa sense anestèsia als documents desclassificats de Sigmund Freud quan va fugir dels nazis des de Viena fins a Londres. En ells trobem les paraules d'un pacient que intenta superar la seva malaltissa obsessió per les nenes menors mitjançant la hipnosi i la suggestió. El discurs del pederasta és afilat, transparent, per bé que tenyit de metàfores poètiques i mostrant la forta repressió de l'època victoriana.
El pacient, però, no és altre que el professor Dogson, conegut literàriament com Lewis Carroll, autor d'Alícia al país de les meravelles. Una de les nenes descrites en les seves fantasies és l'autèntica Alicia, que es deia en realitat Alice Liddell, era la filla del degà de Christ Church College, i tenia quatre anys quan es va deixar fotografiar per Lewis Carroll. Les especulacions sobre les seves relacions sempre han estat misterioses, però el llibre "El col·leccionista de fades" no deixa lloc a dubtes de que Lewis Carroll sentia una obsessió malaltissa per ella.
La repressió sexual, l'enyor de la mare, els nous descobriments científics, especialment les teories de Darwin i sobretot el poder de la fotografia són altres factors que Lewis Carroll barreja en les seves sessions de psicoanàlisi, d'on intenta superar la seva obsessió.

L'autor del Col·leccionista de fades, Josep Ballester, va nèixer a Alzira al 1961. És professor de literatura a la Universitat de València i ha conreat l'assaig, la poesia i la literatura infantil. Autor de La mirada de Xahrazad, premi Ciutat d'Elx, aquest segon llibre per a adults sobre Lewis Carroll li ha valgut el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2008.

Alícia al país de les meravelles, i la seva continuació A través del mirall, són els dos contes que van portar a la fama al professor Dogson. Publicats en l'Anglaterra puritana de la Reina Victòria, eren uns contes infantils sense cap mena de moralina, amb una complicació explícita a causa dels seus jocs en el llenguatge, i que proposa axiomes lògics en alguns passatges. Des de la seva aparició, sempre ha estat un dilema si realment eren o no contes per nens.

Sent un clàssic de la literatura anglesa, la majoria de nosaltres coneixem les aventures d'Alícia gràcies a la versió de Disney, clarament adaptada als infants. Pròximament, Tim Burton en prepara una altra, i qui sap si ja serà més clarament orientada cap als adults. Haurem d'esperar al 2010 per veure la nova creació de Burton a les nostres pantalles, però de moment, podem conformar-nos amb el tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=DeWsZ2b_pK4

El Col·leccionista de fades
Josep Ballester
BROMERA - Col. L'eclèctica
208 pàgs.

La mort de Miquel Bauçà - Abel Cutillas

2009-09-20T13:39:00.000+02:00

La mort de Miquel Bauçà d’Abel Cutillas és un llibre sorprenent, addictiu i provocador. Sorprenent perquè a partir de la veu de l’autor reflexionant entorn la mort de l’escriptor català Miquel Bauçà, figura prou misteriosa ja de per si, Cutillas aprofita per anar desfilant altres temes, com l’estat de la cultura catalana, el significat de les grans ciutats o les curiositats de personatges com Bruce Lee, Fernando Pessoa, Gaudí, Josep Pla o el rei Jaume I.

Miquel Bauçà es considera un escriptor radical en la seva literatura i forma de vida. Va guanyar diversos premis de poesia però el seu primer premi a una novel·la, Carrer Marsala, va atraure l’atenció de la crítica, i es va convertir en un referent ple d’originalitat. Amb els anys, Bauçà es va tancar al seu pis i vivia sense relacionar-se amb ningú, mentre seguia escrivint novel·les com El canvi, en forma d’innovador diccionari. El van trobar mort al seu pis de Les Corts a principis del 2005, saltant en aquell moment al panorama mediàtic

L’estil de La mort de Miquel Bauçà és terriblement addictiu per la barreja descoordinada de capítols curts que se succeeixen creant una sensació de conversa de cafè amb l’autor. Una prosa irreverent, políticament incorrecta a favor d’una sinceritat juvenil i incomformista.

Però aquí entra la provocació del llibre, i és en la barreja de realitat i ficció. Com altres mestres contemporanis que qüestionen la forma de la novel·la, com Enrique Vila-Matas, Cutillas no ha volgut fer un retrat periodístic ni un llibre d’assaig, sinó una obra on realitat i ficció es confonguin, també emulant el seu ídol, Miquel Bauçà.

Abel Cutillas és de Vinaixa, un petit poble de les Garrigues, i va néixer al 1976. Va estudiar Filosofia i Història a Barcelona, i aquest és el seu tercer llibre. Primer va publicar un recull d’aforismes sota el títol Viure Mata, i l’assaig Pensar l’art. Kant, Nietzche, Tàpies, Bauçà, tots dos al 2006. Vam tenir la oportunitat de parlar amb ell amb ocasió de la presentació del llibre al seu poble natal. Allà ens va explicar com la mort, que és un dels temes típics de la novel·la, li serveix a ell per desenvolupar el seu estil, un punt grotesc, i com a excusa per abordar altres qüestions, com la societat actual catalana.

Tot i que no considera que sigui una novel·la postmoderna, sí que reconeix la influència de Vila-Matas i el seu llibre “París no se acaba nunca”, especialment a nivell d’estructura: la barreja de realitat i ficció d’un escriptor buscant l’estela d’un altre escriptor en una gran ciutat que el fascina. Cutillas explica que sent la seva identitat dividida entre la gran ciutat, i especialment l’Eixample, però també altres indrets com Nova York i Berlín, i la seva pàtria original de Les Garrigues, que també glossa al llibre tot explicant les històries sobre la mort que s’hi expliquen. En aquest punt, Cutillas viu una experiència paral·lela a la que devia viure Bauçà, al anar a viure des de les Balears fins al seu Eixample barceloní.

La mort de Miquel Bauçà

Abel Cutillas

Editorial Fonoll

Biblioteca de la crisi

2009-09-15T16:37:00.000+02:00

Segons diuen els diaris, aquest setembre, tornen les vaques magres i més magres que mai. Afortunadament en temps de crisi, la humanitat ha destacat per saber-ne trobar solucions fent servir la creativitat. Sota el lema de « Una col·lecció de llibres per fer de la necessitat virtut” s’estrena la biblioteca de la crisi, de Saga editorial.

Quatre són les propostes de la biblioteca de la crisi. « Cuina de luxe sense rascar-te la butxaca », « Viatja per Europa amb pocs diners », « Aconsegueix que els teus diners cundeixin” i “Fes que la teva terrassa sigui comestible”. Amb un estil amè, directe i proper, cadascuna de les guies ens aconsella les millors maneres d’estalviar i gaudir de les coses bones de la vida sense arruinar-nos.

A Viatja per Europa per pocs diners, trobem un quadern de camp on Cecília Lorenzo i Jordi Folch, periodista i fotògraf respectivament, ens expliquen com fer una escapada a Londres, París, Amsterdam, Lisboa, Roma o Berlín. Amb un pressupost mínim, ens expliquen com trobar les millors ofertes des que comprem el vol, fins que seleccionem un hotel o triem un restaurant. Sense oblidar totes les opcions de visites gratuïtes i compres als millors preus. Els qui encara tinguin dies lliures o vulguin escapar-se pel pont de la Mercè o del 12 d’octubre, faran bé de seguir els consells d’aquesta guia.

Potser la proposta més atrevida d’aquesta col·lecció sigui la guia per fer-nos un hort urbà. A “Fes que la teva terrassa sigui comestible” trobem tota la informació seleccionada per Montse Catalàn i Xavier Urruela, grans defensors dels cultius ecològics. Ells ens demostren que no cal tenir un hort ni un jardí, amb una terrassa o un petit balcó ja podem començar a experimentar cultivant. I d’aquesta manera, estalviar en la cistella de la compra. Tan si aconseguiu plantar verdures com si us resigneu a fer crèixer només plantes aromàtiques, la experiència val la pena. I sense deixar-nos una fortuna.

Per això també, la biblioteca de la crisi, que està disponible a les grans llibreries, només costa 11.90 euros i tenen un format molt pràctic amb una còmoda espiral. I per fomentar la creativitat dels lectors, Saga editorial ha obert una web perquè pogueu compartir les vostres idees per estalviar. Només heu de clicar a Biblioteca de la crisis.com, i deixar les vostres idees a l’apartat “La crisis i tu ».

Biblioteca de la crisis

Saga editorial

Tornem!

2009-08-26T22:01:00.000+02:00

Per segona temporada al magacín Carrer Foment, amb noves propostes lletraferides!
http://www.molinsderei.cat/radio/index.htm

Lectures d'estiu: Carson McCullers, Betty Smith i Italo Calvino

2009-07-27T12:56:00.003+02:00

I les meves tres recomanacions de l'estiu, per repassar una mica els clàssics són:

Carson McCullers - El Aliento del cielo
Seix Barral

Una antologia de tota l'obra breu d'una de les millors novel·listes americanes. Poques poden crear personatges tan marcats per una solitud tan fèrtil.

Un árbol crece en Brooklyn - Betty Smith
Debolsillo

La història d'una família dels anys 20 als suburbis de Brooklyn que lluita pel somni americà. El primer film d'Elia Kazan va ser aquesta adaptació de la després dramaturga Betty Smith.

Els nostres avantpassats - Italo Calvino
La butxaca

La trilogia "El vescomte migpartit", "El baró rampant" i "El cavaller inexistent" conformen tres novel·les explicades com un conte, però amb un rerefons ideològic d'un autor que va escriure des de diferents corrents.
Un clàssic per a totes les edats.

On tot és vidre - Teresa Colom

2009-07-10T12:56:00.001+02:00

La Teresa Colom es perfila amb el seu nou llibre com una de les promeses més interessants de la poesia catalana anomenada jove. "On tot és vidre" destil·la una bellesa existencial, carent d'optimisme naïf però madura, i amb l'esperança d'una resistència convençuda.
Les seves paraules són directes i sòlides, i les seves metàfores entren fàcilment per la oïda en una autora que dóna tant importància a recitar com a escriure.
Premiada amb el Talent Fnac 2009 (una raresa, sent una poeta en català), en paraules de David Castillo, Colom té "un ritme intern que ens ubjuga, la cristal·lització, un dels símbols poderosos del poemari nou, en què el vertigen, l'escuma del mar, la papallona sense ales i les dificultats del viure tenen un alè d'esperança, un vitalisme que contrasta en les imatges, sovint marcades pel trencament o per la possibilitat d'un final precipitat cap al no-res.

M'aparto un fil de teranyina de la cara.
Ho he fet tantes vegades com si jo no fos l'aranya morta.
Morir tants cops en el temps i no haver-ne de fer cas.
Quantes estrelles llencen al cel
que, encara calentes, ens tornen a caure al damunt.
Tantes que ni ens ajupim a recollir-les,
que ni ens adonem que vivim llençant al cel
les estrelles que conformen el nostre terra.
I entre els pilars hi corre l'aire.
No en diem decepció, en diem soledat.
Teresa Colom
On tot és vidre
Pagés editors

La zona - Serguei Dovlatov

2009-07-03T12:55:00.001+02:00

El primer llibre de Serguei Dovlàtov traduït al català és una autèntica raresa del gènere concentracionari. "La zona" mostra un punt de vista inèdit dels camps de concentració russos a través dels ulls del vigilant de camp, del botxí enfront les víctimes. Amb un estil lacònic i de furibundes afirmacions, Dovlatov ens demostra que l'infern no està a l'exterior, sinó en les entranyes de l'ésser humà.
Serguei Dovlatov va ser un dels escriptors més virtuosos del segle XX a Rússia. Va haver d'exiliar-se als EUA on va morir als 50 anys víctima de l'alcoholisme. L'experiència de vigilant de camp la va viure en carn pròpia després de ser expulsat de la universitat. El reconeixement li va arribar a l'exili, i va ser un escriptor molt estimat pels seus lectors.

La zona. Apunts d'un vigilant de camp
Serguei Dovlatov
La breu edicions. Col. La intrusa

Especial Vampirs

2009-06-27T03:20:00.001+02:00

Los Drácula. Vlad Tepes, el Empalador y sus antepasados Ralf-Peter Märtin Ed. Tusquets

La primera es tracta de la proposta més històrica, per a aquells que vulguin saber d'on prové el mite de Dràcula abans que Bram Stoker, l'escriptor irlandés, el convertís en el seductor més temut de la nit.
Per arribar als orígens de Dràcula cal remuntar-se al segle XV a Transilvània, on el guerrer Vlad III Dracul atemoritzava els adversaris al camp de batalla.
Poc té a veure, però amb el personatge que n'acabà elaborant l'irlandès Bram Stoker, de tall gòtic i romàntic, amb aquella elegància terrible i refinació estàtica.
El nocturn comte Dràcula de Bram Stoker tampoc s'assembla gaire en realitat al que ens proposa Stephenie Meyer, l'autora de la saga Crepuscle, darrerament de moda degut a les seves adaptacions cinematogràfiques. Els vampirs de Meyer poden viure gairebé tranquil·lament la vida dels humans, no són necessàriament nocturns, ni necessàriament perillosos per a la raça humana. Això sí, tenen la mateixa debilitat per les dames de pell pàlida.

Per últim, la meva recomanació literària, aquesta de terror, entorn el mite vampíric.

DÉJAME ENTRAR - John Ajvide Lindqvist

Oskar és un nen suec que té problemes amb la resta de nens, i que s'aïlla imaginant històries de psicòpates. Un dia coneix a Eli, una estranya noia del seu veïnat que només surt de nit, mai té fred i desprèn un desagradable olor. Però poc a poc, Oskar fa d'Eli la seva única amiga, i seran inseparables... mentre els pitjors crims imaginats per Oskar comencen a succeir-se al seu poble.
Autèntic terror gràcies a un hàbil ús de l'estructura i el punt de vista.

Dia de la música: La màquina d'espavilar ocells de nit - Jordi Lara

2009-06-19T16:19:00.000+02:00

Aquesta setmana, no només us proposarem un tema musical relacionat amb la literatura, sinó que fent honor al Dia de la música que se celebrarà el proper diumenge, us volem proposar un llibre que parla de música, i concretament, de la música de casa nostra.

Jordi Lara, periodista i creador d'espectacles dedicats a la difusió de la música i la dansa, ens porta set relats autobiogràfics narrats amb ironia, sensibilitat i un estil únic pròxim al costumisme. Són històries relacionades amb la música, amb uns personatges peculiars i entranyables que ens porten de la mà cap a aquest món festiu apte també per a no iniciats.

Per saber què és una màquina d'espavilar d'ocells de nit caldrà reviure la història d'un adolescent que s'incorpora a una cobla de músics veterans, on aprèn una drecera a descobrir que li aportarà una nova profunditat a les seves vivències.

MENCIÓ ESPECIAL PREMI CIUTAT DE BARCELONA 2008

Una màquina d'espavilar ocells de nit
Jordi Lara
Edicions de 1984
Col·lecció Mirmanda

Las vírgenes sabias - Leonard Woolf

2009-06-13T03:02:00.001+02:00

Per als curiosos bibliòfils que us encanti saber més respecte la vida o la època dels grans escriptors clàssics, l'editorial Impedimenta ens acaba d'oferir una petita joia que ens il·luminarà sobre els context de l'autora anglesa Virgínia Woolf.

"Las vírgenes sabias", escrit pel seu marit Leonard Woolf, va suposar una enorme conmoció per a l'autora (que va patir una forta crisi després de la primera lectura), la seva família, i el cercle de Bloomsbury. Leonard Woolf retrata en aquest llibre costumista les hipocresis de la societat que l'envoltava, la rigidesa de les seves convencions i els seus prejudicis morals. Els personatges estan inspirats en la seva pròpia família, i la mateixa Virgínia Woolf i la seva germana Vanessa hi tenen un paper destacat.

Sens dubte, un retrat mordaç d'època amb algunes irregularitats narratives, però farcit de la verossimilitud de l'època de la genial escriptora.

Las Vírgenes sabias
Leonard Woolf
Ed. Impedimenta (castellà)

El Nord - M.À.Bergés & Cazares

2009-05-30T03:10:00.000+02:00

Aprofitant l'avinentesa de la 27ena edició del Saló Internacional del Còmic a Barcelona, apunto una novetat de casa nostra en novel·la gràfica.

"El Nord" ens porta una història situada a Lleida, amb personatges que venen al nord somiat i troben una realitat ben diferent, i sobre personatges influïts per una història que sovint ignoren.
En Ludovic, aspirant a escriptor, està obsessionat amb l'Espanya del segle XVI que es defensa dels protestants d'Europa i dels moriscs a les seves ciutats, no acaba de connectar amb la realitat que l'envolta. La Nawal, immigrant marroquina, es guanya la vida amb diverses feines, i no és conscient de les guerres que es van lliurar al Marroc, i que li afecten indirectament.
Les realitats actuals del nord i el sud confluint al carrer del Nord de Lleida. Un ecosistema que narra de forma costumista i amb una agudesa clara un conflicte proper.

El Nord
Miquel Àngel Bergés & Josep Maria Cazares
Pagès editors

From I to J. Isabelle Coixet i John Berger

2009-05-29T18:57:00.000+02:00

Fa unes setmanes us parlàvem del llibre "D'A a X" d'en John Berger. Ara la cineasta Isabel Coixet, gran admiradora de l'autor anglès, acaba d'inaugurar una instal·lació al Centre d'Art Santa Mònica de Barcelona, en homenatge a aquest llibre. L'obra, que inaugura el claustre del centre, pretèn recrear sensorialment les cartes que Aïda escrivia a Xavier. Cada epístola és llegida per nou actrius: Penèlope Cruz, Leonor Watling, Maria de Medeiros, Julie Delpy, Monica Bellucci, Sarah Polley, Tilda Swinton, Patricia Clarkson i Isabelle Huppert.

L'accés és gratuït i hi serà fins al 7 de juny.

Adéu a Benedetti i Barcelona Poesia

2009-05-22T15:26:00.000+02:00

Un cop més, ja ha començat la setmana Barcelona Poesia, el festival poètic de la ciutat. El tret de sortida va ser ahir, amb un homenatge als 150 anys de Jocs Florals a Barcelona, i les XV Jornades de Poesia i Mestissatge a la Universitat de Barcelona.
En l'edició d'enguany, a més de recitals i espectacles poètics de tot tipus, també s'han organitzat uns tallers de poesia oberts, els dies 21, 25, 26 i 27 de maig, que se celebraran a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonés i a l'Espai de l'Exposició de la Fundació Joan Brossa. Cal inscriure's prèviament, i les disciplines que s'impartiran són tan variades com la poesia a l'escenari, artefactes poètics digitals o la imatge en el poema.

Aquesta nit a les 23h al Palau de la Virreia hi ha un homenatge a Joan Brossa, i demà dissabte, de 10h a 20h a la Llibreria Catalònia hi haurà una marató poètica oberta en honor a Joan Salvat Papasseit. Entre els espectacles poètics destaca la Revista Underground Metrotransportada, (dissabte a les 20h, punt de trobada: Metro Liceu), on al llarg d'estacions de metro de la línia 3 i 4 es recitaran poemes i es contemplaran obres artístiques. També es podrà veuré la conjunció poètica de Roger Mas i Lichis (cantant de La cabra mecànica) barrejant poesia i música (Caixaforum, dissabte 21h.).

Altres suggerències:
- La poesia en el rock (dilluns 18.30h - Biblioteca Vapor Vell).
- 70 anys sense Antonio Machado (dimarts 20h - Biblioteca Guinardó)
- XXV Festival de Poesia de Barcelona (dimecres 19h - Palau de la Música). Entrada: 6 euros.

I aquesta setmana ens toca acomiadar un dels grans poetes de la nostra època. Mario Benedetti ens ha dit adéu, deixant-nos orfes de la seva poesia senzilla, profundament emotiva i sempre compromesa.

" No te quedes inmóvil
al borde del camino,
no congeles el júbilo,
no quieras con desgana,
no te salves ahora
ni nunca.
No te salves.

No te llenes de calma,
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo,
no dejes caer los párpados
pesados como juicios,
no te quedes sin labios,
no te duermas sin sueño,
no te pienses sin sangre,
no te juzgues sin tiempo.

Pero si,
pese a todo,
no puedes evitarlo;
y congelas el júbilo,
y quieres con desgana,
y te salvas ahora,
y te llenas de calma,
y reservas del mundo,
sólo un rincón tranquilo,
y dejas caer los párpados
pesados como juicios,
y te secas sin labios,
y te duermes sin sueño,
y te piensas sin sangre,
y te juzgas sin tiempo,
y te quedas inmóvil
al borde del camino,
y te salvas;
entonces
no te quedes conmigo. "

MARIO BENEDETTI (1920-2009)

Línies de falla / Marcas de nacimiento - Nancy Huston

2009-05-15T15:50:00.000+02:00

Hi ha novel·les que tenen la funció de fer de veu de la consciència en una època com la nostra, a vegades amb una memòria històrica feble o alterada. Marcas de nacimiento / Línies de falla (el títol en català s'assembla més a l'original en francès, Lignes de Faille) és una d'aquelles novel·les que sense un to acadèmic ni un sermoneig moral ens recorden la importància de la Història en les històries particulars, i especialment la del convuls segle XX seguit de l'anomenat postmodern segle XXI.

Nancy Huston, ella mateixa canadenca, bilingüe, i havent viscut a França i Alemanya durant la seva joventut, ho aconsegueix amb una magistral història d'una família. La saga s'explica des del present, fins al 1944, des del besnèt fins a la besàvia, en les veus de cadascun dels personatges quan tenien 6 anys, en el moment de perdre la innocència. Arrenca la història amb en Solomon, americà al 2004 de George Bush i la guerra d'Iraq; segueix amb en Randall, al 1984, i el seu periple de Nova York a Israel; la història de Sadie, al Canadà marcat pels moviments hippies del 1962 i la seva autoexigència; fins a la besàvia Erra, que en el present és una estrella de la música retirada, quan tan sols era una nena al conflictiu Múnich de 1944. Una marca de naixement uneix a les quatre generacions, que per contra desconeixen força aspectes les unes de les altres. Un misteri familiar marcarà el seu caràcter al llarg del temps.

Paral·lelament al tema històric, Huston tracta també la figura central de les mares en les famílies, (va ser Premi Femina al 2006) i de com la violència pot arribar al caràcter dels infants quan aquests pateixen una combinació ambiental que els confon.

Agraeixo francament als llibreters de la Llibreria Etcètera del Poblenou que em recomanessin llegir aquesta fantàstica novel·la que, personalment, no he pogut deixar fins acabar-la.

Marcas de nacimiento / Línies de falla
Nancy Huston
Salamandra / La Magrana
314 pàgines

El dia revolt - Julià Guillamon

2009-05-08T16:04:00.001+02:00

Julià Guillamon ha fet gal·la d'una gran sensibilitat històrica i d'una voluntat exemplar de mantenir la memòria històrica d'una part de la nostra literatura.
L'exili dels escriptors catalans durant la guerra civil s'ha tractat sovint i de moltes maneres, però els 42 reportatges d'aquest volum mostren la complexitat d'aquesta experiència. Seguint la pista dels escriptors per França, Argentina, Xil·le, República Dominicana, Cuba, Veneçuela i Mèxic, els reportatges mostren el testimoni personal i els cercles d'influència dels escriptors, més que no pas una visió radicalment política o institucional. A més a més, l'abundant material gràfic proporciona una eina molt amena i una informació molt valuosa, i l'estil connecta el passat republicà amb la realitat actual. I la guinda del pastís, el llibre inclou un CD amb l'enregistrament del peoma "El dia revolt" de Josep Carner, que dóna nom al llibre.

Julià Guillamon és crític literari de La Vanguardia i ha estat comissari de l'exposició internacional Literatures de l'exili, que ara mateix i fins al 21 de juny té lloc al Palau Moja de Barcelona.

El dia revolt
Julià Guillamon
(Assaig històric)
Editorial Empúries

Món Llibre i Sant Jordi

2009-04-16T16:15:00.000+02:00

Aquest cap de setmana, 18 i 19 d'abril és la festa del llibre infantil Món Llibre. La festa és una proposta familiar amb una clara vocació lúdica i de foment per la lectura. En els diferents espais del CCCB, es podrà trobar amb alguns autors i il·lustradors del moment en aquest àmbit, hi haurà un cinema literari, un punt d'intercanvi de llibres, i un munt de racons per descobrir noves propostes, a més a més de diversos artistes convidant a la lectura. Prop de 150 activitats entre el CCCB, el MACBA i la Plaça Joan Corominas de Barcelona.

Algunes recomanacions per Sant Jordi:

- La tendresa dels llops - Stef Penney (La Magrana)
- Lo que arraiga en el hueso - Robertson Davies (Libros del Asteroide)
- La societat literària i de pastís de pela de patata - Mary Ann Shaffer & Annie Barrows (Amsterdam)
- Olor de colònia - Sílvia Alcántara (Edicions de 1984)
- El detective en el supermercado - Michael Pollan (Temas de hoy)
- La soledad de los números primos - Paolo Giordano (Edicions 62)
- El príncep dels embolics - R. Aliaga & R. Olmos (Baula): Pels més petits.

L'encantadora de Florència - Salman Rushdie

2009-04-03T08:51:00.000+02:00

Aquesta setmana l'escriptor angloindi Salman Rushdie ha visitat Barcelona per presentar el seu últim llibre, L'encantadora de Florència, a la premsa i als lectors.

L'encantadora de Florència és un conte de contes, a l'estil de narració oral oriental (recorda a les Mil i una nits) ple de contactes entre Orient i Occident, i amb un rerefons de seducció i valors d'humanisme. Mogor dell'Amore és un viatjant alt, ros i extravagant, que mitjançant les seves arts burlesques arriba fins a la cort del rei Mogol, ja que ell és l'únic home que pot sentir el seu secret sense matar-lo. El seu secret donarà, entre altres coses, notícia d'una dona mogol, la dona més bella que ha existit mai, que des de Florència és capaç d'encantar el món sencer a través del temps i de l'espai.

Salman Rushdie va conversar amb Juan Gabriel Vásquez sobre la seva visió de la ficció i sobre el procés d'elaboració d'aquest llibre. "Aquesta història s'ha combinat amb moltes altres", explicà Rushdie. La primera inspiració va ser un viatge d'estudis que va fer quan era jove a Florència, però també una gran curiositat pel personatge de Maquiavel, de qui considera que "hi ha un autèntic buit entre l'home que va existir i el teatre, on sempre ha tingut una imatge negativa". Però el llibre no escatima en incloure grans personatges, com ara Marco Polo o el comte Dràcula.

Segurament, un dels aspectes més sorprenents és que L'encantadora de Florència, tot i ser un llibre narrat com a conte, conté una extensa bibliografia a les últimes pàgines. "Ho vaig fer per respecte, perquè els lectors puguin seguir la trajectòria de la part que més els agradi". Al ser preguntat sobre la rigorositat històrica (o la manca d'ella), Rushdie va reconèixer que únicament va mentir sobre la història en el sentit que diversos personatges viuen fets que històricament van ser simultanis.

"Vaig escriure aquest llibre amb la intenció de que fos una meravellosa màquina d'explica històries, recordant a Sherezade (de les Mil i una nits). Explicar històries està connectat amb la forma en què som els éssers humans. Som la única espècie capaç de fer-ho", explicà l'autor. Respecte a la importància de la ficció a nivell identitari, un altre dels grans temes de Rushdie, va comentar que "tothom en una família coneix les seves històries. És una prova de la teva identitat. Expliquem històries entre nosaltres, i és així com ens coneixem.". "Per això aquesta novel·la parla en realitat de la importància d'explicar històries, és la única arma que té Mogor a la cort de l'emperador." De fet, Rushdie va voler ser tan coherent amb aquesta idea que, un cop escrita la història de la princesa oriental, va tornar a reescriure el llibre amb el personatge de Mogor el contista, per tal de poder donar èmfasi a la manera en que s'expliquen les històries.

Un altre tema que toca el llibre és el de la religió, ja que l'emperador crea mentalment una dona perfecta, que recorda Deú. "Però la creació humana escapa del control humà." Preguntat per en Vásquez, Rushdie també va confessar que el llibre versa sobre la seva obsessió est-oest.

Finalment, Rushdie va parlar del pacte entre l'escriptor i el lector com una forma d'aproximació a la veritat; i també de que creu que la novel·la, malgrat a nivell minoritari, no s'extingirà mai.

L'encantadora de Florència
Salman Rushdie
Bromera - L'eclèctica (català)
Mondadori (castellà)

José Agustín Goytisolo, la sinceritat poètica

2009-04-02T12:24:00.000+02:00

Coincidint amb el desè aniversari de la seva desaparició, es celebra a Barcelona el V Congrès Internacional sobre José Agustín Goytisolo. Tant la seva obra poètica, la seva personalitat compromesa i exemple d'una època, com també la seva voluntat de presentar la literatura catalana a la castellana mitjançant la traducció, han estat objecte d'estudi. El Congrès, organitzat per la càtedra Goytisolo de la UAB i per l'ICUB (Institut de Cultura de Barcelona) ha aplegat no només estudiosos de la seva i editors, sinó també noms com Paco Ibáñez, el cantautor que va musicar diversos poemes, i la seva filla Júlia, a qui el poeta dedicà un dels seus poemes més il·lustres, Palabras para Julia.

José Agustín Goytisolo (1928) era fill d'una família burgesa i castellano parlant, a qui la història del segle XX va sacsejar terriblement. La seva mare, Julia Gay, va morir al bombardeig del 1938, afectant de forma especial José Agustín, qui sempre va ser defensat per la seva mare davant d'un pare amb qui no tenia bona relació. Aquest fet el va marcar en gran part de la seva poesia, i es pot veure reflectit en el seu primer llibre, El retorno (1955) i en el recull Elegías para Julia Gay (1993).
Tot i la decadència del benestar familiar, José Agustín va estudiar Dret primer a Barcelona i després a Madrid, on va conèixer altres poetes de la seva generació, com José Angel Valente o J.M. Caballero Bonald. Allà es començava a entreveure les característiques d'aquesta generació artística, de les quals Goytisolo era un membre destacat: contraris a la dictadura, filocomunistes i amb un fort component bohemi més que academicista. Un dels seus llibres, Algo sucede (1968) -escrit després d'una crisi creativa- justifica la poesia social com arma política.
També va ser un important traductor, especialment de poesia italiana i catalana. Volia ser un pont de difusió de la nostra cultura, i es va decantar per antologies de poesia catalana contemporània.
Caracteritzat com un home "alegre pels altres, però trist per dins", va acabar suicidant-se el 19 de març del 1999, llençant-se pel balcó de casa. Recordo aquell dia personalment, perquè feia poc que havia descobert els seus versos, directes, sincers i compromesos. Espero que més actes com aquests ajudin a divulgar una obra tan intensa com la seva. I malgrat el seu final, els seus versos de Palabras para Julia són una lliçó magistral:

La vida es bella, tú verás
como a pesar de los pesares
tendrás amor, tendrás amigos.

D'A a X. Una història en cartes - John Berger

2009-03-21T02:06:00.000+01:00

John Berger, un escriptor compromés i molt visual, ens transmet en aquesta última obra una història d'amor epistolar, entre un home empresonat i la dona que l'estima. Aida (A) escriu en missives plenes de rebel·lió les petites coses del dia a dia, de la seva lliure forma de pensar i actuar, per tal de portar-li la llibertat a Xavier (X), habitant a la cel·la 73 d'una presó d'alta seguretat per pressumpta organització d'una xarxa terrorista.

Les cartes són francament emocionants, plenes d'al·legories sobre la vida i la llibertat, escrites amb un autèntic instint de vivificació i resistència. Aida tanca el seu món en petits textos filosòfics que presagien una voluntat de canviar el món. La militància política de l'autor traspua en aquest llibre, ja que la seva poètica literària mostra la escriptura com uan forma d'experimentar el món. I també es pot percebre la plasticitat de les frases, entreveient la sensibilitat pictòrica de Berger.

Un gran llibre molt recomanat per aquells que es qüestionen el món on vivim, i que gaudeixen de les històries d'amor com a contínuum malgrat la fragmentació de les circumstàncies.

D'A a X. Una història en cartes
John Berger
Edicions de 1984 (català)
Alfaguara (castellà)

Més còmic...

2009-03-14T02:22:00.000+01:00

I avui, dues perles seguint amb el tema iniciat fa unes setmanes sobre el còmic. Per a aquells que vulguin introduir-se a nivell teòric en aquest món tan variat i canviant, la Universitat de Barcelona ha recollit les conferències que es van fer durant la edició dels Juliols (Universitat d'estiu) al 2006, en un llibre, titulat De los superhéroes al manga: el lenguaje en los cómics.

En ell, quatre experts expliquen de forma molt didàctica diversos aspectes d'aquest art. Nicolàs Cortés parla del mite del superheroi, i la seva importància en la societat de masses; Pepe Gàlvez fa una introducció a la novel·la gràfica; Antoni Guiral parla de la historieta nord-americana i Ana María Meca toca el tema del manga japonés.

I en segon lloc, recomano ferventment, com a lectora, i com a amiga que ha regalat en vàries ocasions aquest llibre, la preciosa primera novel·la gràfica de Craig Thompson (conegut per Blankets), Adéu Chunky Rice.
Aquesta petita joia parla de la separació de dos amics de l'ànima, la tortuga Chunky Rice i la rateta, degut a que en Chunky Rice parteix a la recerca del seu destí. Un homenatge a tot aquell que ha perdut algú, o que senzillament enyora. Craig Thompson ho va escriure quan va haver de deixar el seu petit poble per mirar d'aconseguir el seu somni. Ara fa deu anys que el va publicar, i per això en parla al seu blog

De los superhéroes al manga: En lenguaje en los cómics
N. Cortés - P. Gálvez - A. Guiral - A.M. Meca
CERM - Universitat de Barcelona

Adiós, Chunky Rice
Craig Thompson
Astiberri Ediciones
Col. Sillón Orejero

Eròtiques i despentinades - Antologia de poesia eròtica femenina catalana

2009-03-07T03:02:00.000+01:00

Aquesta antologia, que ja fa un any que corre per les nostres llibreries, representa una idea molt ben rebuda. Aplega en les pàgines dels seus tres capítols un tast de les poetes catalanes que han tractat l'erotisme, essencialment amb una mirada femenina. En aquesta antologia, la primera dels països catalans en centrar-se en la lletra de les dones, aquestes són el subjecte desitjant, no tant com l'objecte de desig.

Encarna Sant-Celoni, també poeta, ha pres amb coratge la tasca, més difícil del que sembla, d'aplegar aquests xiuxiuejos femenins. Explica al pròleg que trobar 69 poetes, nascudes entre l'any 1862 i el 1985, no ha estat gens fàcil. Però s'agraeix el nou punt de vista i el seu resultat, perquè a través de les pàgines s'exhal·la el desig i les seves sensacions derivades amb una multiplicitat d'estils que deixa molt ben posicionada la nostra literatura de dones.

La distribució de capítols també és molt suggerent: ígnies, tèrries i hídries, segons el criteri de l'editora, pretén classificar tènuament diferents materialitats del desig en elements diversos, elements naturals. Les belles il·lustracions de Maria Montes s'encarreguen d'enmarcar la lectura.
Un regal ideal per al dia de la dona, i per tothom que tingui una certa sensibilitat cap a la poesia eròtica femenina, que malgrat els temps que corren, encara resta sota la superfície.

Eròtiques i despentinades
Ed. Encarna Sant-Celoni
Arola Editors

El professor d'història - Joan Francesc Mira

2009-03-06T11:16:00.000+01:00

El mite de Faust ha nodrit una quantiosa xifra d'obres des de la seva aparició. La història de l'home àvid de coneixement que, per tal d'arribar a alguna satisfacció fa un pacte amb el diable és un colofó de la literatura occidental, i Mira l'ha tingut en compte, no en va, per tancar la seva trilogia basada en els mites, amb la ciutat de València com a rerefons.
El to d'El professor d'història és elegíac, en forma de monòleg d'un catedràtic que, arran d'un providencial accident, deixa de donar classes, i s'enfronta, amb un discurs farcit de la seva àmplia experiència vital i acadèmica, a un temps que li costa fer-se seu, entre la postmodernitat i la decadència del cos. En la tardor de la seva vida, el professor d'història té temptacions de sentir un relativisme històric, arran d'una insatisfacció malgrat la seva gran cultura.
Aquest volum representa la part contemporània de la trilogia, i també el mite central és més modern (anteriorment, Mira havia triat el d'Hèrcules i el de Dant). També l'autor té aquí un cop magistral i situa l'acció en un lloc no existent, en la ment del protagonista, on la ciutat tradicional s'alça per acusar de buidor a la nova ciutat de les Arts i les Ciències.
El llarg monòleg del professor Salom és el punt fort de la profunditat del personatge, i alhora un símptoma de l'aspiració de l'autor per aconseguir bona literatura. És sabut que Joan Francesc Mira dedica aproximadament cinc anys a gestar cada obra, i això es nota. L'entramat complex i el discurs transversal de la història universal i la particular satisfaran als lectors amb una incansable voluntat d'entendre el món.

El professor d'història
Joan Francesc Mira
Proa

Exposició 1004 paraules. Cançons amb bona lletra

2009-02-24T09:53:00.000+01:00

El proper mes d'abril, el Centre Cívic Besòs organitza una exposició de cançons literàries, cançons que destaquen per la bellesa de les seves lletres.

Envia la lletra de la cançó que més endins t'ha arribat a informadors@ccbesos.org, referenciant el nom de l'autor o l'intèrpret i el disc al que pertany, amb la paraula CANÇONS com a assumpte del correu.

No oblidis escriure-hi el teu nom i cognoms i telèfon de contacte.

Entre els participants sortejarem un lot de 10 CDs seleccionats a partir de les vostres propostes.

La data límit de recepció dels textos serà dilluns 16 de març.

L'entrega de premis es farà el dia 17 d'abril amb el concert del grup 'Si se acuerda Cris'.

Les vostres aportacions seran penjades al blog 'Cançons amb bona lletra': http://1004paraules.wordpress.com/

(Per a les cançons en llengües diferents al castellà i al català, caldrà adjuntar la traducció a algun d'aquests idiomes.)

Diari d'un soldat de pic i pala - Isidre Bachs Colomer

2009-02-21T04:00:00.000+01:00

Aquest seria un bon llibre per regalar al meu avi, o potser també per entendre millor com va ser la vida quotidiana d'aquells que van viure els convulsos anys de la Guerra Civil.

En aquest llibre de no-ficció tenim la oportunitat d'entreveure per una escletxa el diari d'un soldat sapador, que, amb el pic i la pala, va presenciar els últims cop de cua de l'exèrcit republicà abans de caure per les tropes franquistes al Segre. Isidre Bachs, un home ordenat i treballador, assisteix al fracàs que és la guerra, qualsevol guerra.

La introducció i l'epíleg són del seu fill, Antoni Bachs Torné, i el pròleg és de Jaume Sobrequés, catedràtic d'Història. Una narració verídica d'un soldat a l'estil de Tolstoi, un soldat dels de cada casa, que només pensava a viure en pau amb els seus.

Diari d'un soldat de pic i pala
Isidre Bachs Colomé / Antoni Bachs
Edicions Saragossa

Rompenieves - Rochette & Lob

2009-02-13T20:22:00.000+01:00

La novel·la gràfica ja fa força temps que brega per fer-se un lloc entre les lectures habituals dels adults, en un entorn cultural on és més probable que la secció de còmic estigui incorporada com a extensió de la secció infantil. Més enllà dels Tintins i Astèrix (que són en tot cas uns clàssics per a totes les edats), el còmic per adults existeix, i amb una qualitat i uns valors que trascendeixen els punts gràfics per ser també referents literaris.

Enmarcat en el gènere de la ciència-ficció, Rompenieves ens remet a un món apocalíptic on els supervivents mantenen el sistema jeràrquic d'abans de la catàstrofe. La Terra ha estat sotmesa a un desastre climàtic i no para de nevar. Els únics éssers humans que queden vius es reparteixen en vagons d'estaments jeràrquics, on la riquesa mal distribuïda i un govern militar fan que els vagons de cua lluitin per colar-se als luxosos primers vagons. Proloff serà un d'aquests fugitius, que al ser descobert coneixerà Adeline, una activista a favor dels drets del tercer convoi... Mentrestant, la locomotora del Rompenieves cada dia va més lenta, i el sistema de supervivència humana es veu amenaçat pel perill de que s'acabi l'energia...

Una hipòtesi terrible reinventada en un dibuix en blanc i negre. Personatges arquetípics, i amb uns valors destacats per un entorn hostil. Una bona lectura per als dies freds.

Rompenieves
Rochette & Lob
Bang ediciones
(Castellà)

El secret de Chistine Falls - Benjamin Black

2009-02-06T19:16:00.000+01:00

Per concloure aquesta setmana del festival BCNegra, dedicat a la novel·la negra i policíaca, recuperem el primer llibre de Benjamin Black, alter ego del reconegut escriptor John Banville (Premi Booker 2005).

El secret de Chistine Falls ens porta al Dublín dels anys 50. Enfonsat entre la beguda i el cinisme, el forense Quirke sorprèn al seu germanastre Malachy interessat per una de les seves pacients, la jove Christine, morta per una ambolia pulmonar. Quirke va ser adoptat per la família del jutge Griffin, i des de petits, ell i Malachy han tingut una relació tèrbola. Quirke començarà a investigar l'interès de Malachy pel cadàver, i això el portarà a endinsar-se en les entranyes dels poders religiosos irlandesos, que s'estenen fins a Boston, als Estats Units. I posarà en perill la seva família, la que comparteix de forma complexa amb Malachy... perquè hi ha secrets que cal deixar estar.

La prosa de Banville/Black és enginyosa, acurada, i és que no en va se'l considera un dels renovadors de la llengua anglesa. Black esdevé en aquest primer capítol del detectiu Quirke un mestre del suspens, mantenint la tensió pàgina rere pàgina, amb un cop d'efecte final, i deixant-nos amb el cuquet de saber més sobre la història de l'autodestructiu Quirke.

El segon llibre de la saga porta per títol L'altre nom de Laura. Els dos estan publicats en català i en castellà.

El secreto de Christine Falls / L'altre nom de Laura
Benjamin Black
Bromera (català) / Alfaguara (castellà)

Divisadero - Michael Ondaatje

2009-01-30T16:07:00.000+01:00

Anna i Claire són dues germanes que viuen amb el seu silenciós pare, i en Coop, un enigmàtic noi acollit després de quedar-se orfe, en una granja humil de Califòrnia. La seva tranquil·la existència es veu truncada quan, en un moment clau de la seva adolescència, la família es fa bocins i els quatre queden marcats per tota la vida.

La prosa d'Ondaatje ens porta, en un subtil traspàs, per les vides dels personatges que busquen un punt d'equilibri, una conciliació amb un passat irresoluble. Claire és investigadora, Coop malviu en una espiral de joc i pòquer, i Anna ha marxat al Sud de França, on les seves investigacions sobre un escriptor acabaran infiltrant-se en la seva pròpia història.

Michael Ondaatje escriu una intimista història d'amor amb una forta càrrega de poesia en uns personatges desolats. Ondaatje és l'autor d'El pacient anglès, i és considerat un dels renovadors de la literatura anglòfona.

Divisadero
Michael Ondaatje
Alfaguara (en català i en castellà)

Llibre de les brandàlies - Àngels Gregori

2009-01-23T15:48:00.000+01:00

El segon llibre d'una de les veus més prometedores en poesia als països catalans, Llibre de les brandàlies, és altament recomanable per la contundència de la seva veu i la profunditat de les experiències narrades.

Àngels Gregori (1985), natural d'Oliva (València), narra el trànsit de la joventut a la maduresa en dos escenaris diferenciats: els carrers d'Oliva i de Barcelona. En els uns, se succeeixen imatges de nostàlgia, familiars i d'un color sípia que no s'apaga en el temps. En les imatges urbanes, múltiples referències culturals, trepidàncies i bohèmies es barregen en un mosaic colorista amb un punt nostàlgic, elegant amb la certesa d'una petjada fonda en l'ànima. L'ànsia és, però, el denominador comú d'aquest trànsit entre diferents postals.

El Llibre de les Brandàlies va guanyar al 2008 el Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia, i va ser editat per Edicions 62. La poetessa s'encarrega a més a més del festival de poesia d'Oliva, la Poefesta.

Llibre de les Brandàlies
Àngels Gregori
Edicions 62 - Poesia

Postales de invierno - Ann Beattie

2009-01-21T20:33:00.000+01:00

Aquesta novel·la és una autèntica inmersió en el sentiment d'una època, la dels fills del desencant hippie a la nord-Amèrica dels setanta. Ann Beattie s'introdueix en les vides del jove Charles, enamorat de Laura; de Sam, eternament a l'atur; de Susan, la germana de Charles, i dels seus complicats pares, que es belluguen, a tentines, entre la bogeria i els sentiments no correspostos.

Amb un humor trist alhora que contundent, Beattie retrata amb un rerefons d'influències pop històries d'amor no correspost, la insatisfacció laboral i el desencís d'una generació que no va saber trobar el seu lloc, entre l'idealisme i la comoditat.

Beattie va ser amb aquesta novel·la, que la convertí en una escriptora de culte als EUA, pionera en barrejar literatura i música pop. Les al·lusions a Bob Dylan, els Rolling Stones, John Lennon o Janis Joplin s'inmiscueixen en la trama aportant-hi una nota d'una poderosa nostàlgia. Una cançó en el moment adequat sempre recorda una solució que no s'ha sabut veure. L'editorial Libros del Asteroide va crear un myspace perquè els lectors poguessin trobar fàcilment aquesta "BSO" del llibre.

Rodrigo Fresán ho descriu amb una habilitat admirable: "Una de les novel·les més tristament gracioses o graciosament tristes que s'han escrit". Un retrat generacional i una fantàstica i hàbil inmersió en la psicologia humana.

Postales de invierno

Ann Beattie

Editorial Libros del Asteroide (Castellà)

Adreça desconeguda - Kressmann Taylor

2009-01-09T20:56:00.000+01:00

Per a aquells que els agradi la ficció compromesa amb la realitat, no poden deixar de llegir "Adreça desconeguda" de Katherine Kressmann Taylor. El llibre, aparegut als Estats Units al 1938, va resultar "massa colpidor com per ser escrit per una dona", motiu pel qual els editors van preferir posar-ho en masculí.

Max i Martin són dos marxants d'art als anys 30. Max és un jueu que viu a San Francisco i Martin torna al seu Berlín original. El lector llegirà la seva història en forma d'una correspondència succinta, colpidora i terriblement realista. Martin explicarà a Max les seves esperances en una nova Alemanya, que s'hauria d'aixecar de les cendres de la 1ª Guerra Mundial, cada cop més proper a la ideologia nazi. Max d'entrada s'anima amb l'esperança de que el seu país d'origen prosperi, però poc a poc va tenint notícies de la discriminació que pateixen els jueus.

Quan la seva germana Griselle desapareix, Max torna a escriure en Martin, qui li explica que ella va demanar-li ajuda, però que no podia allotjar-la degut als problemes que li suposaria. Igualment Martin li demana que no li escrigui més, ja que les cartes podrien comprometre'l. Però és llavors quan tot passa massa de pressa, i la venjança i el radicalisme cauen sobre els dos.

Una història que encara avui té un gran impacte, i que va ser representada al teatre Borràs per en Jordi Bosch i en Ramon Madaula. Uns testimonis del fanatisme dels règims autoritaris, que experimentaran la discriminació, la venjança i l'odi impulsats per una ideologia.

Adreça desconeguda

Kresmann Taylor

RBA

Especial Nadal 2008

2008-12-19T12:33:00.000+01:00

Com a colofó del 2008, des de la secció literària de Carrer Foment us recomanem una sèrie de llibres que, a criteri personal, són especial i molt recomanables per regalar aquestes festes.
Bona lectura, i bon Nadal!

NOVEL·LA

La elegancia del erizo - Muriel Barbery (Edicions 62 - Seix Barral)
Una novel·la tendra, autèntica revel·lació a França on va ser guanyadora del Premi Gallimard. En un edifici de l'alta burgesia parisina, dues dels seus habitants amaguen com són realment. Renée, la portera, fa veure que és una portera normal, però amaga una sensibilitat i una curiositat intel·lectual extraordinària. Paloma, la petita d'una família acomodada, té dotze anys i és superdotada, i la desesperança pel món que l'envolta la ofega en el seu mutisme. A partir d'un incident, aquestes dues ànims bessones es retrobaran en un filosòfic cant a la vida, l'amistat i les coses petites i dolces del dia a dia.

Quiet - Màrius Serra (Empúries)

El conegut autor català escriu en aquest llibre el 'quadern de bitàcora' del seu segon fill, en Lluís. Set anys de la vida d'un menut amb una greu encefalopatia poc coneguda. Una narració sentida, viscuda i profunda.

Narrativa completa Mercè Rodoreda (Edicions 62)

El colofó final de l'any Rodoreda, on s'hi aplega tota la seva narrativa en una edició amb voluntat canònica. Dos volums amb tota l'obra de maduresa. El primer volum conté Aloma, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Mirall trencat, i Quanta quanta guerra. El segon volum conté l'obra en conte de l'autora: 22 contes, La meva Cristina i altres contes, Semblava de seda i altres contes, i Viatges i Flors. A més a més, inclou escrits dels últims anys, alguns de caràcter autobiogràfic i dos contes de la última època: La mort i la primavera, i Isabel i Maria.

S'ha anunciat per al 2009 completar l'obra de Rodoreda amb la publicació de l'obra de joventut, poesia i teatre.

Un apunt només per comentar que també ha sortit la segona part de la trilogia Milenium de Stieg Larson, La noia que somiava amb un llumí i un bidó de benzina.

ASSAIG POLÍTICO-SOCIAL

Flora Tristán - Paseos por Londres. La aristocracia y los proletarios ingleses (Global Rhythm)
Un retrat de la societat londinenca durant el naixent capitalisme, escrit per una personalitat única. Flora Tristán, militant feminista i socialista, s'introdueix en els barris més problemàtics de la capital anglesa, així com en el Parlament o a les carreres d'Ascot. Un document acurat d'una època, amb una mirada crítica i ideologitzada.

Vida de consum - Zygmund Bauman (Viena)
Després dels temps líquids, el sociòleg polonès alerta sobre els perills de la societat actual, en la que ja no som consumidors, sinó mers productes. Un retrat a la societat actual, niu de patrons de conducta que ens condueixen a consumir de forma àvida i irracional. No només trobem tots els productes possibles, sinó que nosaltres mateixos ens convertim en un producte per als altres i així aconseguir els nostres objectius socials.
Un llibre molt recomanable per als inquiets sobre alternatives al Nadal consumista.

Gomorra - Roberto Saviano (La butxaca - Debolsillo)
El llibre de relats periodístics sobre la camorra italiana, que recentment ha arribat a les pantalles, arriba ara en format butxaca perquè ningú tingui l'excusa de deixar de llegir aquest relat valent d'un dels problemes més greus i més enquistats de la societat italiana.

CÒMIC

Lo piano vermell - Max (Discmedi)
Dins d'aquesta sèrie de Discmedi sobre grans personalitats del món de la música, destaca aquesta entrega dedicada ajuntar els móns artístics de Pascal Comelade i el dibuixant Max. Un viatge surrealista on trobarem personatges com Sisa, Pau Riba o Enric Cassasses. El llibre ve amb un disc sobre la última gira de Comelade.

JUVENIL

Continuacions de sagues cinematogràfiques fan les delícies dels adolescents. L'última petjada d'en Harry Potter, la tercera entrega de la saga Eragon, o els llibres de la saga Crespuscle poden ser una opció per encoratjar la lectura aquestes festes.

Crepuscle - Stephenie Meyer (Alfaguara)
Brisinger - Christopher Paolini (Roca)
Les rondalles del bard Ballard - J.K. Rowling (Empúries)

El llop estepari - Hermann Hesse

2008-11-28T15:56:00.000+01:00

Una de les obres més rellevants sobre l'individu contemporani és 'El llop estepari' de Hermann Hesse. El protagonista de l'obra, Harry Haller, representa els dilemes del jo avui dia, escindits per impulsos contradictoris: l'individualisme, la rebel·lió i l'autodestrucció per una banda, i la necessitat d'adaptar-se a les convencions burgeses de la societat per una altra.

Com en altres títols de Hesse, com Siddharta o Narcís i Goldmund, el protagonista viu una profunda evolució espiritual al llarg del llibre, en el seu descobriment de si mateix i del món. De la mà d'una prostituta que li farà conèixer els baixos fons, Haller es qüestiona com ha fet sempre, però arriba a trobar un cert equilibri. Les tensions internes del protagonista i el seu discurs constantment contradictori són viscudes de forma extrema i dramàtica, però no deixen de resultar-nos properes en la societat actual, plena de contradiccions i d'opcions múltiples.

Hermann Hesse va escriure aquest llibre l'any 1927, en una Europa convulsa per la post-guerra i a punt de viure una profunda depressió econòmica i de valors. S'ha considerat Hesse com l'últim representant del Romanticisme alemany, i en certa manera, la tragèdia dels individus sobre els que escriu així ho corrobora. Sens dubte però, aquesta és una de les novel·les eternes que encara ens segueixen parlant de forma directa i punyent.

Van venir com orenetes - William Maxwell

2008-11-20T22:11:00.000+01:00

Nou llibre de José Saramago

"El viaje del elefante" és l'últim llibre del nobel portuguès, que ha estat greument malalt durant la escriptura del text. Contràriament al que es podria esperar, el to del llibre és humorístic, i malgrat la seva longitud (més de 200 pàgines) Saramago el califica de conte. Un conte on un elefant anomenat Salomó viatja de Lisboa a Viena al segle XVI. Una faula sobre el sentit de la existència, i la paradòxica pregunta sobre per a què vivim.

Premi Nacional a la associació Contexto

Les editorials Libros del Asteroide, Barataria, Global Rhythm, Nòrdica, Periférica i Sexto Piso han guanyat el premi Nacional a la millor Tasca Editorial Cultural "per la seva irrupció innovadora al panorama editorial, que des de la iniciativa individual i des de diferents punts d'Espanya, han sabut vincular edició, distribució i llibreria entorn al projecte Contexto".

Contexto va ser creat a l'abril del 2008 per impulsar conjuntament els catàlegs d'aquestes editorials independents. Una de les primeres iniciatives de l'associació és la publicació de la revista homònima, que es distribueix gratuïtament a llibreries i biblioteques i que el proper mes de desembre sortirà el segon número.

Van venir com orenetes - William Maxwell

Hi ha llibres que tenen la capacitat de retornar-nos a vides que no hem viscut. Aquest és un d'aquells textos que la forma en què discorre la trama se'ns fa familiar en petites accions quotidianes, mentre endevinem el tema de fons, que trasllueix com la llum entre els forats d'una persiana.

A 'Van venir com orenetes' l'autor, William Maxwell, s'enfronta a la mort de la seva mare. Ho fa recreant la vida d'una família a l'Amèrica dels anys 20, amb una capacitat de mirada sorprenent. Comencem observant la vida d'en Bunny, el benjamí de la família, per qui la seva mare és el centre del món. Seguim la història des de la perspectiva d'en Robert, el fill gran, de caracter seriós i responsable, a mig camí entre el nen i l'adult. Per últim, el desenllaç del llibre és narrat des dels ulls d'en James, el pare de família. Una novel·la entendridora on els afectes, personalitzats en la mare -que és l'objecte de la mirada-, tenen una trascendència silenciosa i definitiva.

Van venir com orenetes

William Maxwell

Libros del Asteroide (2007)

Traducció al català: Jordi Nopca

Arlington Park - Rachel Cusk

2008-11-14T17:31:00.000+01:00

Atenció: Aquest llibre pot produir un sentiment vital de desencís.

Si malgrat tot, sou agosarats i us ho voleu prendre com un estudi precís i afilat del gènere humà (concretament del gènere femení), endavant: Arlington Park és el vostre llibre.

Rachel Cusk ha estat comparada amb Virginia Woolf en la seva prosa, i més concretament en aquest llibre. Durant un sol dia de pluja, la narradora espia les vides de sis dones d'un suburbi de classe alta pròxim a Londres. En ell, sis mares de família no viuen la seva maternitat com un període plàcid i reconfortant, sinó amb el desencant dels somnis trencats i la sensació d'una renúncia a si mateixes.

Amb un estil tallant, amb una pretesa objectivitat crua en tots els gestos hipòcrites de les seves protagonistes (veure el capítol de les tres amigues al Centre Comercial) i espiant els pensaments d'aquestes quan es queden soles, Cusk no estalvia la crítica a una societat autocomplaent de cara enfora, però reprimida i avorrida quan es mira endins.

Cusk va aparèixer a la llista de Granta com una de les vint millors novel·listes de menys de 40 anys en llengua anglesa. Arlington Park és un suburbi fictici, però el que en ell succeeix, lamentablement i en silenci, ens recorda a alguna cosa.

Arlington Park

Rachel Cusk

Ed. Lumen

Kafka i la nina que se'n va anar de viatge - Jordi Sierra i Fabra

2008-11-06T09:48:00.000+01:00

És ben conegut el replegament social en què vivia Kafka, l'home melancòlic i enigmàtic del qual encara no se'n sabien les capacitats literàries l'hivern del 1923, quan ja estava malalt. Però l'anecdòta de que un bon dia d'hivern, Franz Kafka va trobar una nena que plorava desconsoladament, i de com va calmar-li el plor, s'ha perpetuat fins avui.

El parc Steglitz era el lloc per on passejava l'escriptor, quan va trobar una petita que plorava perquè havia perdut la seva nina. Kafka va explicar-li que la seva companya de jocs no s'havia perdut, sinó que havia marxat de viatge buscant la llibertat, amb ànsia de conèixer món. En aquell moment, Kafka es va convertir en un carter de nines que es donava cita amb la petita Elsi per portar-li cada dia notícies de la seva nina viatgera.

D'aquesta anècdota, documentada per Dora Dymant, parella en aquell temps de Kafka, no se n'ha trobat mai cap prova. "Kafka va escriure la primera carta amb absoluta serietat i dedicació, i després també totes les altres, abocant-s'hi igual que en una novel·la", explica Jordi Sierra i Fabra, que va inspirar-se en aquest fet en conmemoració del 80è aniversari de la mort de l'autor de la Metamorfosi.

Sierra i Fabra és un escriptor molt prolífic, amb una vastíssima producció literària sobretot en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil, i en la seva especialitat, la música rock. Ha guanyat molts premis en castellà i en català. Recentment ha creat la fundació que porta el seu nom, destinada a ajudar als joves escriptors en els seus inicis.

Kafka i la nina que se'n va anar de viatge Jordi Sierra i Fabra Empúries / Siruela (castellà) PREMI NACIONAL DE LITERATURA

Botchan guanya el Premi Llibreter

2008-11-05T19:29:00.000+01:00

Des de l'espai literari de Carrer Foment volem donar l'enhorabona als editorials Impedimenta i Proa que ens han fet arribar aquest tresor. Moltes felicitats!!!!

Edgar Allan Poe

2008-10-31T14:41:00.000+01:00

La nit de Tots Sants és sinònim de relats de misteri, i en aquest gènere, el gran mestre va ser Edgar Allan Poe.

Nascut a Boston al 1809, els seus pares que eren actors itinerants el van deixar orfe molt jove, sent adoptat després per John Allan, un ric home de negocis de Virginia. Poe va estudiar a Anglaterra i a la Universitat de Virginia, però la seva afició a la beguda va retirar-li el favor del seu padrí. Va començar publicant poesia, la seva vocació, i alguns dels seus poemes són exemplars per la seva construcció rigorosa i els seus ritmes coherents amb el missatge.

Per exemple, El Corb, un poema que ell mateix va analitzar en un assaig, explica amb versos sonors la història d'un jove que ha perdut la seva estimada i que rep la visita d'un corb que repeteix misteriosament 'Nevermore' (Mai més), com un mal auguri de mort. Aquest poema s'ha inclós en un disc recitat per Lou Reed, on podem percebre la seva fantàstica sonoritat en anglès. Al català, també comptem amb una bona traducció d'en Xavier Benguerel, molt sonora.

Tot i que Edgar Allan és considerat el pare de la novel·la policíaca per històries com Els crims del carrer Morgue, no menys cèlebres són els seus contes fantàstics i de terror, gènere del qual també es considera un mestre. El gat negre, La caiguda de la casa Usher o El barril d'amontillat en són alguns exemples, on sobretot, el més rellevant de la escriptura de Poe, és l'anàlisi esgarrifós de la pròpia ment humana, quan aquesta es deixa endur per la bogeria.
Molt recomanable és el musical de Dagoll Dagom, Poe, on tètricament es posa a escena diversos contes d'aquest escriptor genial.

Tots els contes - Edgar Allan Poe. Ed. Columna (2 volums)

Hari Kunzru - Mis revoluciones

2008-10-25T16:26:00.000+02:00

Hari Kunzru està apuntant maneres per ser un dels autors dels que sentirem parlar durant els pròxims anys. Nascut a Londres al 1969, de mare anglesa i pare hindú, la seva primera novel·la, El transformista va ser tota una revel·lació, convertint en Kunzru en un dels vint millors escriptors de menys de 40 anys de la prestigiosa llista Granta de literatura anglosaxona.

Mis revoluciones és la seva tercera novel·la, i s'hi percep un canvi d'estil. En ella s'hi narra en flashback la vida de Michael Frame quan encara es deia Chris Carver. Carver, un jove anglès que va viure els moviments antisistema del 1969, relata en retrospectiva la seva joventut plena de militàncies polítiques, manifestacions i accions que comencen des d'okupar vells edificis per crear-ne espais comuns fins a accions terroristes, passant per les seves relacions amb les drogues i el sexe promiscu. Avui, Chris Carver no existeix, i Michael Frame no sap si treure del calaix el seu alter ego, ara que és un marit acomodat a la campinya anglesa, amb una esposa empresària i una filla mimada. Però acaba de succeir-li una cosa que l'ha retornat de nou al passat i a tot el que va deixar en un moment donat...

S'ha destacat la gran eficàcia amb què Kunzru ha retratat la forma d'actuar dels moviments antisistema anglesos, i la seva ciència per posar-se en la pell d'un personatge nascut vint anys abans que ell mateix. Jo destacaria també la seva manca de judicis morals, fent que el lector presenciï el discurs intern d'algú que ha canviat radicalment de vida sense haver interioritzat realment el discurs burgés de la seva situació actual, ni fer apologia antisistema. És un acte de testimoniatge atractiu i veraç.

Hari Kunzru és un dels convidats a l'actual edició del Kosmopolis al CCCB. El dissabte 25 d'octubre a les 18.30h donarà una conferència titulada "Literatura i revolució: 40 anys després". No podia faltar-hi ell, una de les noves veus que emfatitza un dels eixos del festival: el compromís dels escriptors en els conflictes actuals.

Mis revoluciones - Hari Kunzru (Alfaguara, 2008). 349 pàgs.

Botchan - Natsume Soseki

2008-10-12T23:05:00.000+02:00

Botchan és un indiscutible clàssic de la moderna literatura japonesa, sent de de fa més d'un segle una de les novel·les més populars al país nipó, on és particularment llegida pels joves. S'ha considerat el Huckleberry Finn nipó, i també se l'ha comparat amb El guardià al camp de sègol.

Situat a la era Meiji (1868-1912), quan Japó comença a rebre influències occidentals, l'autor mira a través dels ulls de Botchan la pèrdua dels valors que ell considera autèntics: la sinceritat vs. la hipocresia i la coherència. Botchan és un jove professor irritable, espontani i tossut, que al acabar els estudis se li ofereix una plaça en un institut a la llunyana illa de Shikoku. Allà li succeiran tota mena de peripècies on els seus ideals es veuen confrontats a uns personatges estereotipats: el Camisarroja, el Carbassa... i la massa d'alumnes que li faran la vida impossible.

La forma en què Botchan s'enfronta als diferents arquetips socials ens resulta a cops ridícula per la seva extrema impulsivitat, però alhora és una mostra de la solidesa dels seus valors, cosa que ens fa pensar en un rerefons amb tints zen que coincidiria amb la filosofia de l'autor: la renúncia al jo és el que busca el protagonista.

És en aquest aspecte on s'aprecia més la similitud amb El guardià al camp de sègol de Saliger, i probablement, aquest èmfasi en la integritat i la elegància del protagonista fou el que atragués la joventut nipona. El propi autor, descendent d'una família de samurais vinguda a menys, va patir una experiència similar quan després d'estudiar Literatura Anglesa va marxar a la mateixa illa a donar classes, i va acabar renunciant a la plaça. Soseki és un autor fonamental a Japó que va passar un temps donant classes a Londres, i d'on finalment en va tornar després de passar incomptables penúries. Els seus llibres reflexen aquest xoc entre occidentalitat i orientalitat en un estat molt inicial, on el que es qüestionava eren els vells valors.

Una obra que captiva pel seu humor i la seva capacitat de transmetre els valors d'una societat que va plasmar en la seva literatura la decadència dels seus ideals.

Finalista del Premi Llibreter 2008
Botchan - Natsume Soseki (Impedimenta / Proa)