Bèsties multiformes

FRANCESCO ZAMBON
El alfabeto simbólico de los animales
Siruela, 2010, 275 pàg.

Els bestiaris eren llibres, especialment populars durant l’edat mitjana, on es recopilaven explicacions o composicions literàries de bèsties reals i imaginàries, amb les seves corresponents il·lustracions, a les quals s’atribuïen determinades virtuts o comportaments més propis dels humans. Cada animaló exemplificava una lliçó a aplicar en àmbit moral, en correspondència amb la idea que el món és literalment una creació divina, i cada ésser viu hi desenvolupava una funció concreta. En paraules d’Hugo de San Victor: «Aquest món sensible és com un llibre escrit per la mà de Déu, creat pel poder diví, i les seves criatures són com figures, no inventades per l’arbitri de l’home, sinó instituïdes per voluntat de Déu per manifestar i signifi car la seva invisible saviesa.» És per això que els bestiaris són un viu exemple de la literatura i la simbologia d’una tradició, en aquest cas, la catòlica occidental.
Francesco Zambon, professor de la Universitat de Trento, posa davant nostre un complet (i complex) tractat de zoologia simbòlica apte sobretot per a iniciats en les filologies romàniques
i la història de l’art. No espereu trobar un compendi il·lustrat i divulgatiu del significat dels animals, sinó més aviat un exhaustiu estudi sobre els bestiaris medievals i les seves plurals interpretacions.
Amb la voluntat de ser un estudi de referència en investigacions medievalistes, Zambon ens endinsa en el món comparatiu dels bestiaris medievals amb una gran profusió de
documentació i detalls. Un món de bestioles, a les quals se’ls atribuïen sobretot vicis terribles que els bons cristians havien d’evitar, s’obre davant nostre per mostrar, no únicament la moral de l’època medieval, sinó també els prejudicis que encara avui resten sobre alguns d’ells, i fi ns i tot el significat de moltes expressions del llenguatge col·loquial.
A través dels diferents capítols trobem els escurçons, als quals s’atribuïen les malediccions de la luxúria pagades amb parricidis; el missatge pacífic i de saviesa divina del colom platejat que
trobem a les sagrades escriptures amb Noè, David i Jesucrist; el Llibre dels monstres, que són el mirall de representacions espirituals diverses; o els animals que s’han creuat —no sense un
sentit implícit— en els camins de sant Antoni o de sant Francesc d’Assís. Però no tots els bestiaris medievals parlen de moral: a mesura que ens acostem a l’alta edat mitjana, amb l’auge de l’amor cortès, a poc a poc anem trobant que els animals són esmentats artísticament per contenir missatges de temàtica amorosa. És el cas del compendi d’animals que representen l’erotisme al Bestiari d’Amor de Richard de Fournival i Giacomo da Lentini, i tam bé el mite de l’au fènix, personifi cat en la Laura, la gran musa del cançoner de Petrarca.
Un llibre imprescindible i de referència en els estudis sobre bestiaris per la seva ambició de rigor i bona investigació.