Les ciutats, i especialment aquelles de les que posseïm una construcció imaginària perquè en coneixem el seus mites, són també (o potser, sobretot) imaginaris col·lectius o individuals. Si alguna cosa tenen en comú París i Viena són la seva fèrtil activitat artística, sostinguda al llarg dels segles, però molt especialment durant el Romanticisme i l'època contemporània.
Vinyet Panyella parteix d'una sèrie de versos i de cites d'altres poetes i escriptors per configurar el seu univers entorn aquestes ciutats. Perquè els ulls dels altres, les paraules dels altres, configuren una intertextualitat que potencia la xarxa d'imaginaris, i la fa més sòlida, plural, i d'aquesta manera, viva. Potser no hem viatjat mai a les capitals francesa i austríaca, però a través de les paraules, n'haurem copsat com a mínim una essència emboirada.
La vida artística entorn París i Viena, la coneguda vie bohème, és el fil conductor d'aquest poemari que es decanta molt especialment per potenciar amb les paraules l'expressió plàstica i musical, dedicant diversos poemes a obres d'art i músiques de cafè. Les sinestesies musicals i les imatges pictòriques són constants, mostrant la gran sensibilitat de la poeta per copsar i transmetre un toll d'emocions que tenen la instantània urbana i artística no se sap ben bé si com a punt de partida o com a forma d'expressió. El medi i Panyella es fusionen, com ho fa París amb Viena, i les paraules de Màrius Torres, Auden, Rilke, Vinyoli i Marçal. I Gershwin i Simon & Garfunkel. I Brueghel el Vell, Modigliani, Matisse, Rodin i Picasso. Veus i veus que ens guien, de forma absolutament ensamblada i natural, per les artèries d'unes ciutats gairebé idealitzades, per intenses.
París-Viena
Vinyet Panyella
Edicions 62
0 comentarios:
Publicar un comentario en la entrada