Fin - David Monteagudo

No sorprendré ningú afirmant que aquesta és una de les novel·les de l'any. La crítica ja s'ha encarregat de deixar pels núvols aquest escriptor acabat de descobrir per Acantilado. I les set edicions en sis mesos són un símptoma també de que el boca a boca sobre aquest llibre funciona. Tal i com avançava Jordi Llavina el passat 28 d'octubre, quan tot just es començava a parlar de Fin, "el talent sempre acaba per triomfar".
David Monteagudo no és cap novell en el món literari que acaba de trobar la sort amb la seva primera novel·la. A les seves esquenes té una desena d'obres inèdites, i totes elles beuen de les fonts d'un bon devorador de llibres.
'Fin' explica la història, a mig camí entre la novel·la psicològica i la ciència-ficció, com un grup de nou amics, passats els quaranta, tornen a reunir-se en un alberg de muntanya on acostumaven a fer-ho de joves. Però fa vint-i-cinc anys, durant la última trobada, a un d'ells li van fer una broma difícil d'oblidar. El grup es reuneix, però, i al cap d'unes hores comencen a succeir coses estranyes...
No he pogut deixar aquesta novel·la fins que no la vaig acabar. Les referències (uns diuen la sèrie 'Lost', altres apunten a la novel·la 'El Jarama' o a alguns contes de Borges) són múltiples, però una cosa és clara: 'Fin' no deixa indiferent, i suscita en el lector una sèrie de preguntes sobre la realització personal a la vida, els remordiments, el perdó i la esperança.

Fin - Fi David Monteagudo Acantilado - Quaderns Crema