Striptease emocional (sobre Nervi i els meus poemes)

Nervi és un bon projecte que, de bon principi, ha casat perfectament amb la idea mare del meu poemari Societat Anònima. Ells, amb ganes de remoure consciències, de forma explícita, vibrant, tractant tots els angles d'aquest món a voltes tan confús, i buscant unes escletxes per on poguem copsar la veritat; incansables amb la ploma i amb les batalles. Molt valents.

El meu Societat Anònima era més discret: a penes un rusc de poemes, un per cada hora del dia, aparentment reflexant la història dels éssers anònims que ens envolten: en realitat, volent explicar com es veu el món des d'uns altres ulls, un món esperançador i trist alhora, opressor i alliberador, temptador i fred. Un món que per mi no ha canviat gaire, que trobo a l'altra banda de la finestra.

En el seu dia, no vaig parlar del meu poemari al meu blog. Avui decideixo fer-ho, perquè la fusió entre els continguts naturals dels inquiets de Nervi i els meus llibres em semblen un trencaclosques que encaixa, i això no és fàcil de trobar. Felicito la seva feina, i em sento molt agraïda de que decidissin publicar L'hule curt i cinc tamborets (20.13h), Supermercat (11.35h), i el meu estimat Transició (0.00h). Crec que encara guarden alguna al tinter.

Avui que fa dos anys que firmava el contracte pel Societat Anònima, celebro aquest aniversari contenta de que existeixin llocs com Nervi, on els qui escriuen realitzen un exercisi d'esperit crític i lliurepensament, i em donen esperances de que la societat anònima (que ja no miro des de la finestra, sinó que em creuo als carrers) arribi un dia a adonar-se de la seva radical importància, de la bellesa de les seves històries, i sobretot sobretot, del poder de la seva esperança, si no abaixen els braços.

Llibre d'absències - Miquel Martí i Pol

Senzill com les emocions humanes, els versos sincers de Miquel Martí i Pol es capbussen dins nostre a través d’una lectura directa i accessible. No podem passar per alt com, amb una espècie de tranquil·litat, com si fossin dits al llarg d’una conversa, la seva profunditat ens acosta més a la saviesa. 

Al Llibre d’absències tenim la sensació d’entrar a les estances del poeta quan parla en veu alta al record de la seva primera dona.

L’amor com a no-frontera, com a inici sense final, impossible d’atenuar sense la presència, per una banda, i l’elogi de la memòria com a font de saviesa per l’altra, ens il·luminen una preciosa història d’amor, que sentim propera. 

Alhora, es desprèn calma davant la pèrdua d’algú estimat, una calma molt del poeta, que sempre plana en l’existència humana quan de l’experiència madurem i aprenem alguna cosa.

(Ressenya apareguda a la revista 'Foc Nou' de Març 2012)

Llibre d’absències, de 

Miquel Martí i Pol (

Edicions 62)

Desolacions (Caribou Island) - David Vann

Desolacions és un llibre d’una força silenciosa i devastadora, com una gruta d’aigües subterrànies, que va erosionant els sòlids fonaments de pedra. 
Enmig d’un paratge salvatge i hostil, l’Alaska més mítica de duresa i supervivència, assistim a l’aconteixement de l’esfondrament emocional d’una família. Les seves relacions estàn marcades per la força de la sang i els llaços del matrimoni, però tots ells naveguen sols i a la deriva. 
En Gary ha decidit reprendre un somni de joventut traslladant-se la inhòspita Caribou Island, enmig del llac Skylak, just en el trencant de l’hivern. La seva decisió arrossega amb ell la seva dona, la Irene, i el seu matrimoni transformat en un vaixell en flames. La Irene, per la seva banda, lluita contra el fantasma d’un succés tràgic en el seu passat que no la deixa avançar. I la Rhoda, la filla d’ambdós, que viu sotmesa al patiment d’estimar-los en l’adversitat, veu esfondrar-se els seus fonaments sobre el que s’ha de fer a la vida per garantir-ne l’amor, la estabilitat i la felicitat. 
Una conjugació de frustracions, d’incomprensions i d’incomunicació, de qüestionament al matrimoni amb una trama impecable i un ritme perfectament aconseguit, que aconsegueix submergir al lector en una espiral de tristesa i observació expectant de com la naturalesa humana es balanceja en els límits de l’autodestrucció.


(Crítica apareguda a la revista Foc Nou - Gener 2012)

DAVID VANN

Desolacions. Caribou Island

Empúries, Barcelona, 2011

Premi Llibreter 2011

Río abajo - Rabaté

Río abajo es un lllibre seriós, profundament seriós. La vida d'Émile no és diferent a la de qualsevol jubilat de poble petit a França, excepte que malgrat els anys, no li ve de gust admetre que li tocaria, senzillament, esperar que se li acabés el temps. D'entrada pesca, va al bar, i es revisa periòdicament la salut, però amb això no n'hi ha prou. Quan mor el seu amic Edmond mor, l'Émile té present alguna de les seves últimes paraules: "Vivir solo, levantarse al alba y acostarse con las gallinas está bien una temporada. Pero luego te mata" i decideix llençar-se a viure, deixar d'esperar i anar a buscar aquelles coses que troba a faltar de la seva joventut: sexe, drogues i rock'n'roll.
Aquesta novel·la gràfica desborda vitalitat i respecte per la vida des d'una òptica neta i desacomplexada de la tercera edat, i tots els prejudicis associats. Algunes cites, una trobada amb uns hippies i fins i tot un accident de cotxe aniran acompassant-se amb la rutina tranquil·la d'Émile, fent-lo sentir que la vellesa és molt més que esperar el final: és una nova oportunitat que cal pescar.

Pascal Rabaté
RÍO ABAJO
Norma editorial

Signatura 400 - Sophie Divry

Signatura 400 parla de quan l'amor pels llibres por produir misantropia. Però això seria una burda simplificació que no suportaria la seva protagonista, una bibliotecària d'una biblioteca de províncies, responsable -molt a contracor- de la secció de Geografia. En un llarg monòleg amb un usuari, aquesta bibliotecària, una mica frustrada per la vida que ha portat, però amb una intel·ligència mordaç i un fi sentit de la ironia, desgrana la seva existència entre els ideals dels llibres i una vida laboral rutinària, condemnada a veure l'ús que en fan els pobres mortals d'aquest preuat pont cap al coneixement.
Enamorada platònicament d'un doctorand, somiadora empedernida i amant de la literatura per sobre de tot, aquest àcid monòleg ple d'erudició amb caràcter ens aporta una estona deliciosa entre prestatges i signatures, que com a la vida, es distingeixen en jerarquies significatives, de forma més o menys justa.
I entre el silenci de la sala i l'ordre inamovible dels volums, la veu d'una dona sensible que malgrat els retrets, aprecia la seva custòdia del saber públic i de la literatura com el tresor més gran de la seva existència.

Sophie Divry
SIGNATURA 400
Blackie Books

Emigrantes - Shaun Tan

Aquest és un preciós llibre per posar a moltes vides (penso que, per exemple, és un regal preciós) i sense contenir ni una sola paraula. L'il·lustrador Shaun Tan ja m'havia captivat abans amb la tendresa i el colorisme vital del seu "Árbol rojo", però amb "Emigrantes", la bellesa pictórica i la història arriben a una culminació difícil de superar.

Amb el joc del color sípia i el blanc i negre, i el canvi de fons de paper en les intrahistòries, Shaun Tan no vol explicar el procés d'emigrar, sinó que se centra en les emocions d'un protagonista. Per tal de fer-ho encara més interessant i global, a més de no tenir text, se'ns fa impossible identificar d'on a on emigra el protagonista, i d'on provenen els companys amb qui es va creuant. L'únic que percebem és la seva perplexitat, el seu enyor, la seva decisió, l'horror de situacions passades, i sobretot l'esperança. Un llibre sense edat, sense límits i sense fronteres.

Emigrantes
Shaun Tan
Barbara Fiore Editora

Tren a Pakistán - Khushwant Singh

Alguns relats t’engoleixen com un forat negre, i alhora et traslladen a un altre món i a una altra època. “Tren a Pakistán” és un d’aquests. No m’ha extranyat res llegir que el seu autor, Khushwant Singh (Hadali, 1915), havia treballat com a periodista, tal és la lucidesa del relat que recorda a algunes cròniques d’en Kapuscinski. Tampoc que va ser advocat i diplomàtic del Ministeri d’Afers Exteriors de la Índia, donada la capacitat d’anàlisi política que té. Tren a Pakistán recorre tots els flancs literaris (l’amor passional entre un sikh i una musulmana, el personatge còmico-satíric de l’il·luminat que ve a salvar al poble de la seva ignorància, la figura de novel·la negra del jutge Hukum Chand) en l’escenari periodístic del conflicte entre la separació entre Índia i Pakistán en una petita aldea, Mano Majra. Tot plegat, a bord d’un tren que travessa un territori escindit, on no se sap si és millor quedar-se o saltar.

Al petit poble de Mano Majra musulmans i sikhs viuen plàcidament. Però una nit, una banda de bandits assassina al prestamista local. L’arribada del jutge Hukum Chand, un personatge contradictori i cínic, provocarà que les sospites comencin a orientar-se sobre un lladre en llibertat condicional de religió sikh, enamorat d’una musulmana. Però a la petita aldea, la tolerància era una forma de vida fins que els interessos polítics comencen a confondre als vilatans. Una escalada d’odi apareix al poble a mesura que arriben a través del tren les petjades de la guerra, mentre que l’imam i el responsable del temple sikh intenten apel·lar al més profund de cadascú per tal d’evitar el desastre.

Una tragèdia sobre la guerra, sobre la facilitat de sembrar l’odi, però també sobre l’esperança i alguns petits heroismes que aconsegueixen qüestionar les llavors dels conflictes religiosos.

Tren a Pakistán

Khushwant Singh

Libros del Asteroide, Barcelona, 2010

248 pàgs. 16,95 euros

(Crítica publicada a la revista Foc Nou)